El fals dilema de l’economia i l’ecologia

Un dels màxims exponents d’aquest discurs és la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, que beneficia uns determinats interessos econòmics –AENA té capital privat i els 1.700 milions els anirien molt bé per fer pujar les accions i fer negoci– i que parteix de la idea d’un model infraestructural fracassat amb un gran impacte negatiu en espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000. Lamentablement, el PSC està donant un suport actiu –sembla l’agent comercial dels interessos dels lobbies– a aquesta proposta que d’entrada no ha ensenyat cap projecte concret, sense dades i envoltada d’ultimàtums i que incrementaria les emissions de CO2 fins a un 50%, i, per tant, és una proposta que incompleix els objectius de Llei de Canvi Climàtic. És sorprenent veure el PSC donant suport a una proposta que incompleix la llei que ells mateixos van presentar.

Amb tots aquests antecedents, és incomprensible que la prioritat sigui ara la de destinar 1.700 milions a un aeroport que ja es troba entre els 10 principals aeroports europeus i que en canvi no es vulguin destinar aquests diners a combatre el dèficit històric d’infraestructures que pateix Catalunya i que trenca amb el model aeroportuari català, deixant inservibles l’aeroport de Girona i l’aeroport de Reus insistint en un model centralista i absurd.

Cal defensar una alternativa intel·ligent d’infraestructures en xarxa, a l’altura de la transformació del sector aeri que s’està impulsant arreu d’Europa, que segueixi garantint ocupació de qualitat. Una proposta d’infraestructures –especialment les ferroviàries– que doni resposta als greus dèficits que existeixen a Catalunya i que pateix el nostre teixit productiu, i que faci que els aeroports catalans no restin entre ells, sinó que sumin per contribuir a l’equilibri territorial, amb una millor interacció entre aeroports i la infraestructura ferroviària. En definitiva, integrar i connectar els aeroports del Prat, Girona i Reus com ja passa a ciutats com Londres.

I no, no s’ha d’escollir entre ecologia i economia. Es pot ser un país que defensa els ecosistemes, el medi natural i el medi ambient i a la vegada ser molt pròsper. El Green New Deal europeu obliga a acceptar la integració de la variable ecològica en totes les decisions de caràcter econòmic. El debat sobre les repercussions de la política ecològica en la política econòmica és un fals debat, atès que qualsevol que siguin les repercussions a curt termini només serà sostenible en el temps el model econòmic que integri plenament la dimensió ecològica.