El primer que fa quan es lleva i l’última cosa quan es fica al llit és mirar el seu telèfon mòbil? Sent fatiga digital, estrès o no dorm bé? S’emporta els dispositius electrònics al llit, o sigui, fa vamping? Respon missatges de WhatsApp, mails i trucades personals o de la feina a tota hora, fins i tot sabent que la sobreconnectivitat digital és perjudicial per a la salut? Com més connectat està digitalment, més se sent informat però l’aclapara una sensació d’aïllament i soledat? Sí? Doncs benvingut al club dels que ens costa posar límits i caiem en comportaments addictius, que no ens beneficien ni personalment ni professionalment i només ens generen malestar físic i psíquic fins a arribar a la malaltia. I és que, segons diversos estudis, el 2020 la població d’Espanya va estar diàriament més de sis hores connectada a Internet.
A l’Observatori de Lideratge en l’Empresa, de la UPF-BSM, hem entrevistat 600 professionals de tots els sectors empresarials. Dels resultats emergeix la paradoxa. El teletreball ha sigut una solució d’urgència positiva per lluitar contra les restriccions de mobilitat per la pandèmia, però, al seu torn, ha desdibuixat els límits d’espai i temps. Treballem on vivim i, més enllà de disposar d’un horari flexible, treballem en temps de descans, caps de setmana i vacances. Perquè no frenem mai la nostra comunicació digital.
Comunicar-se digitalment sense fre no augmenta la productivitat, tot i que apareix com un signe de compromís i implicació amb l’empresa. Però no podem resistir-ho més. L’anhel de tots, directius i treballadors, és poder desconnectar digitalment perquè el cos i la ment puguin descansar. Atrapats per la llum blava de les pantalles, d’ona curta, que sobreestimula el nostre cervell i el confon, desconnectar esdevé un aprenentatge personal amb necessari acord i pacte empresarial. Cal tractar la desconnexió digital com un dret laboral imprescindible per a la salut. I tenir clar que la hiperconnectivitat és el forat negre per on s’escapen temps i salut.
