Un prec a tots els entrenadors i entrenadores: fem de l’esport un espai de convivència i un lloc segur per als joves, que han patit durant el confinament i la pandèmia una situació insòlita i per a la qual segurament molts d’ells han tingut i tenen menys recursos i habilitats emocionals i intel·lectuals que els adults per fer-hi front. De la mateixa manera que la cultura va fer de l’eslògan sobre la seva condició d’activitat segura contra el virus un dels grans arguments per demanar la progressiva reobertura, l’esport de base també hauria d’aprofitar l’avinentesa per destensar la tensió de la competitivitat i aprofundir en els valors de solidaritat, compromís i progrés personal que el defineixen. Que el marcador no ens faci perdre la companyonia i que la classificació no ens aparti del gaudi del joc: foragitem l’individualisme, el drama i l’obsessió pel resultat, i ensenyem als infants i als joves la vàlua de la pràctica de l’esport com allò que és, una oportunitat per passar-ho bé, aprendre i compartir experiències amb altres persones. Però no releguem els entrenaments i els partits a la condició de bombolles, no és això, des de l’esport també podem ensenyar a resoldre conflictes i a usar el joc com una eina de simulació de situacions reals que poden formar part de la sociabilització dels nostres joves. L’esport és una activitat tan saludable com qualsevol altra que se’n pugui vantar. I als pares, un altre prec: ajudeu els vostres fills. Aquests progenitors que xisclen histèrics al camp o al pavelló i els qui creuen que la seva criatura és el proper Messi, reflexioneu. L’esport ha de ser un espai sa i segur.
