El passat dia 14 a Barcelona, un home de 58 anys es va suïcidar llançant-se pel celobert quan anava a ser desnonat. Aquest home feia tres anys que estava a l’atur i no pagava el lloguer del pis des de juny de 2020. Degut a la seva situació precària, els Serveis Socials de l’ajuntament de Barcelona havien fet un informe de vulnerabilitat per evitar que se’l desnonés, però la justícia el va rebutjar.

Fa uns dies, a la concentració a la plaça de Colon de Madrid, els participants en aquest acte defensaven aferrissadament «la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna e indivisible de tots els espanyols», com afirma l’article 2 de la Constitució. Però els qui defensen la unitat d’Espanya, sempre s’obliden de defensar l’article 47, també de la Constitució, que proclama que «tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat» i per això «els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret».

¿Per què els qui defensen l’article 2 de la Constitució, no defensen també (i més encara) l’article 47? Cal dir que la gent no viu de la unitat d’Espanya, però sí que necessita un habitatge per poder viure dignament.

En el missatge amb motiu de la Jornada Mundial dels Pobres, el papa Francesc diu que les persones més vulnerables no necessiten només almoines, sinó també justícia. Com necessitava justícia l’home que es va suïcidar quan la comitiva judicial va anar a desnonar-lo. El 2014, el papa adreçà aquestes paraules als participants en l’Encontre Mundial de Moviments Populars: «Cap família sense habitatge! Cap pagès sense terra! Cap treballador sense els seus drets! Terra, sostre i treball són drets sagrats». I el papa afirmà també que «la solidaritat és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, és enfrontar els destructors efectes de l’imperi dels diners».

Com ens recorda el papa en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Pobres, «a causa de la pandèmia algunes persones estan patint gravíssimes conseqüències, de manera que les més vulnerables estan privades dels béns de primera necessitat», com l’home que s’ha suïcidat. Per això el papa denuncia «un estil de vida individualista, còmplice en la generació de pobresa».

Per als cristians no tots els articles de la «Carta Magna» tenen el mateix valor. Per això, molt per damunt de l’article 2 de la Constitució, els deixebles de Jesús hem de defensar l’article 47, pel fet que Jesús no parlà mai de la unitat d’Espanya, però la sol·licitud que hem de tenir pels pobres i pels qui sofreixen (Mt 25), constitueix el nucli central del Regne de Déu. Per això si no reconeixem i ajudem els pobres, si no fem justícia als pobres perquè surtin de la pobresa, no som deixebles de Jesús.