Una ciutat? Un poble? Un càmping?... No res, Berga és en realitat i sobretot un enorme aparcament. Calculo que la ciutat disposa d’unes 5000 places d’aparcament en superfície (50.000 m2, 9 camps de futbol!). Dividides pel nombre d’habitants donen una ràtio molt superior a la mitjana catalana i, per descomptat, europea.

Però dedicar la major part de l’espai públic (el de tots i totes) a l’automòbil no surt de franc: Ha calgut reduir o prescindir de voreres, renunciar a arbrar la majora de carrers, acceptar un nivell més alt de soroll i contaminació, atapeir l’espai dels vianants de taules, cadires i mobiliari urbà, acceptar la lletjor inherent de les ciutats ocupades pels cotxes i resignar-se a tenir pocs espais per quedar, descansar o jugar. Per això a Berga moltes places i passejos són principalment aparcaments: la plaça de Tarascón, la d’Europa, la de la Creu, la de les Cols, la de Sant Francesc, la de la Pietat o la del Germà Antoni Baylina (davant l’escola de música); però també el pati central de l’antiga caserna, l’avinguda del canal industrial o l’espai aquell sense nom on posem les atraccions els dies de fira o patum. I per això els pocs racons per al lleure i esport, com la plaça de la Font del Ros, estan sovint saturats de canalla i no tan canalla.

Berga és encara una ciutat prototípica de l’antiga modernitat, la del segle passat, que ja ningú reivindica i tothom vol deixar enrere. Si fins i tot el mateix RACC admet que els cotxes particulars han de sortir progressivament de les ciutats (de les grans i de les petites!). Un model, aquest, que no només ha colonitzat la ciutat física sinó també la ment de molts dels seus veïns i veïnes, que vivint per exemple al Passeig de la Pau es desplacen al Vall amb cotxe per anar a treballar o a fer gestions; però que els vespres i el cap de setmana es posen les malles i van a caminar o amb bicicleta per plantar cara al sedentarisme...

Direu que l’abundància d’aparcament afavoreix el petit comerç tradicional. Sí però no. El mercat municipal, per exemple, disposa d’aparcament propi i fa anys que agonitza. No és la facilitat d’aparcament el què li dona l’avantatge competitiva a l’anomenat comerç tradicional, sinó un entorn favorable al passeig, la cultura (en el sentit més ampli) i la interacció social.

És cert que els darrers sis anys s’han fet passes endavant per mirar de canviar de segle: s’ha endreçat la plaça Sant Pere, s’ha millorat (que no ampliat) la qualitat de moltes voreres i s’ha civilitzat (una mica) el carrer del Roser. Però el marge de millora és encara immens. A curt termini es podrien eliminar tranquil·lament una de cada deu places d’aparcament. Escollides estratègicament, tothom qui realment necessita desplaçar-se amb cotxe i aparcar ho podria seguir fent i, en canvi, guanyaríem un terreny preciós per anar recuperant la funció fundacional de les ciutats, que no és altra que la trobada, presencial i sense mascareta, per anar bé.