Tot expert en comunicació sap que una imatge val més que mil paraules i que cada instantània conté un missatge. Els 30 segons entre Biden i Sánchez de dilluns passat donen peu a multitud d’interpretacions, però desafortunadament només deixen clara una cosa: Espanya és, actualment, un país prescindible a ulls dels Estats Units.
L’ànsia del Govern per aconseguir una foto que enterrés la sensació de distància entre administracions, després de diversos mesos d’infructuosos intents de fer posar Biden al telèfon, ha resultat mala consellera. La sensació que s’ha traslladat a l’opinió pública difereix molt de l’objectiu perseguit...
Totes les trobades d’aquestes característiques estan perfectament pactades per endavant. Els caps de Gabinet, o els ministres d’Exteriors, acorden els detalls minuciosament, res es deixa a l’atzar. La fotografia, molt cobejada quan es tracta de sortir al costat del president americà, sol ser colofó d’un intercanvi d’impressions formal de durada variable. En el cas Biden-Sánchez, això no es va arribar a produir.
L’agenda de Biden durant el seu viatge a Europa ha estat atapeïda de reunions en petit format, que han estat àmpliament recollides per les xarxes socials de POTUS (President of The United States) i de la Casa Blanca. Biden cuida amb cura la imatge que projecta i la seva posada de llarg al G7 i l’OTAN no havia de ser una excepció. En cadascun de les trobades amb mandataris estrangers com Johnson, Merkel, Draghi, Macron, Ramaphosa o, fins i tot, els presidents de les Repúbliques Bàltiques, veiem un Biden còmode i extravertit. En teoria, Espanya, com a membre del G20, hauria d’haver estat en aquesta llista, però la trobada formal amb Sánchez, per bé que sol·licitada amb intrepidesa des de Madrid, mai va arribar a figurar a l’agenda pública del president americà. La Moncloa anunciava reunió de mandataris i la Casa Blanca marcava un pas molt diferent. I aquí hi ha el gran error del gabinet de Sánchez: tenien tantes ganes d’obtenir aquesta foto que van anunciar la trobada amb Biden abans de tenir el vistiplau de Washington. I els americans no perdonen aquestes coses.
En les encara recents trobades Rajoy-Obama, i posteriorment Rajoy-Trump, el president espanyol ja havia parlat per telèfon amb l’inquilí de la Casa Blanca abans de saludar-lo en persona. Els caps de Gabinet respectius havien lligat fins a l’últim cap. Jorge Moragas va arribar a presentar-se a Trump abans de la cimera de l’OTAN per facilitar l’acostament a Rajoy. Són espais tan protocol·làriament delimitats que costa d’entendre el que ha passat.
La tibantor de la relació Biden-Sánchez té més fons polític. El president americà va respondre en el seu moment la crida de felicitació postelectoral del rei, però no la de Sánchez. Durant el ja famós passeig dels 30 segons, Biden tampoc va fer gala de la seva simpatia habitual i va mantenir una actitud distant que xocava amb el voluntarisme del president espanyol. Aquesta fredor, unida a la brevetat, és el que més sembla haver descol·locat l’entorn monclovita, que ha encaixat un gol per l’esquadra quan el que pretenia era anotar-se un punt de cara a l’opinió pública.
El pitjor del cas és que ningú a Madrid se n’explica encara el perquè. Certament, les posicions internacionals d’Espanya i els Estats Units difereixen en nombrosos punts. Però ni el desafortunat conflicte amb el Marroc pel Sàhara Occidental, ni l’escassa inversió d’Espanya en defensa, ni les simpaties cap a Palestina en l’espinós vesper israelià, ni tan sols la temperada posició espanyola davant de la Veneçuela de Maduro, expliquen tanta fredor. Hi ha qui manté la teoria que Sánchez i el seu govern de coalició amb Podem són percebuts per l’actual administració demòcrata com excessivament pròxims a posicions extremistes, de les quals Biden sempre ha fugit quan se l’ha intentat etiquetar com a simpatitzant dels postulats d’esquerra a l’europea de Bernie Sanders. Sigui el que sigui, a Madrid s’estén el desconcert quan el que s’esperava era un estrenyiment de relacions després de la desaparició de l’escena de Donald Trump.
Després de la salutació a Biden, Sánchez va treure importància a la durada de l’intercanvi i, per a sorpresa general, va declarar que a l’entrada n’hi havia hagut prou per tractar temes que, en condicions normals, requereixen hores per ser debatuts. Ho digui o no el President, en tot cas, el que han posat de manifest aquests 30 segons és que, a ulls dels Estats Units, Espanya (o almenys l’Espanya de Sánchez) no és a la foto.
