Ales cel·les de Lledoners hi fa fred quan intentes pensar a l’hivern. I calor, quan ho fas a l’estiu. I la principal companyia és la solitud. L’aïllament. L’allunyament dels teus. En això consisteix el martiri de la presó, un espai pensat per a complir un càstig. Avui, si res no es torça, els presos del 1-O deixaran les cel·les al migdia, en principi per no tornar-hi a posar els peus mai més. Han passat gairebé 4 anys de freds, calors, solituds i allunyaments. Avui es podran abraçar a les seves parelles i als seus fills amb la sensació de tancar la carpeta del dolor que se’ls va imposar. Demà, continuaran lluitant per restituir tots els seus drets.

L’indult promogut pel PSOE és la manera de tallar el dolor més important i l’única porta que li quedava al govern de l’Estat per intentar sortir del mal pas en què l’havia situat una sentència testosterònica. La resolució del govern de l’Estat no diu el que voldrien sentir els presos, però l’accepten com a via per recuperar la vida personal i familiar. La professional serà una altra cosa. Tampoc no és el que hauria volgut l’Estat, però els socialistes, amb bona informació a les mans, han vist que el trànsit per Europa dels cops de maça judicials del Suprem no tenien un bon final a la vista. La sessió del Consell d’Europa que es va viure dilluns, el mateix dia que el president espanyol Pedro Sánchez feia l’anunci previ de l’indult, la derrota de les tesis de socialistes i populars espanyols en aquest debat (no es van acceptar cap de les seves esmenes), el fet que qui defensava drets fonamentals fos un diputat socialista i la contundència de les conclusions de la institució europea en les que reclamaven a l’estat que hi hagi amnistia o indult eren una llosa massa pesada per a un govern que necessita netejar la seva imatge exterior abans de seure a determinades taules amb caps d’estat d’altres països i, sobretot, abans de tenir responsabilitats de representació del vell continent.

El càstig pot fer emmudir, però és una acció contra les persones, contra nou líders de partits polítics i moviments socials, però que no pot eliminar les idees. Al Govern de l’Estat (i al català, també) no li queda altra remei que iniciar un procés de diàleg si té la veritable intenció d’intentar resoldre un conflicte. No és fàcil que s’hi posin, perquè el rèdit de la imatge el tenen amb els indults, encara que siguin parcials i condicionats, mentre que en la negociació no s’hi albira elements per a la capitalització del procés en vots o en imatge exterior. Avui, 9 catalans tindran menys fred a l’hivern i menys calor a l’estiu.