Diu Pedro Sánchez que busca «recuperar la concòrdia» amb els indults, però no se n’acaba de refiar i ha decidit lligar ben curt els indultats amb una corretja que podrà estirar per tornar-los a la garjola si fan una interpretació massa valenta del cèlebre «ho tornarem a fer», aquella promesa formulada per Jordi Cuixart davant el Tribunal Suprem que més aviat va sumar que restar anys a la condemna, però que significa allò que cadascú vulgui entendre. ¿Tornar-ho a fer és tornar a lluitar per la independència amb manifestacions per la Diada, conferències i candidatures electorals? ¿O és plantar cara a la policia i a les interlocutòries judicials? Com que el Govern espanyol no es refia de com ho entendran, els ferma amb la brida de la clàusula suspensiva: el penat és indultat «amb la condició que no torni a cometre delicte greu en el termini de...». Són delictes greus aquells que es castiguen amb cinc o més anys de presó, i si els condemnen per un d’aquests hauran de complir la pena que toqui més els anys que ara els han perdonat. Una invitació a anar amb peus de plom, perquè el codi penal espanyol n’és ple, de delictes greus. Per exemple, a ells els en van atribuir un de gravíssim, enorme, descomunal, pel referèndum de l’1 d’Octubre i per la concentració del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia. Però no totes les corretges tenen la mateixa data de caducitat: van des de tres anys en el cas de Dolors Bassa fins a sis en els casos de Junqueras, Forn, Rull i Turull. La durada de la vigilància equival a un reconeixement de perillositat i, en conseqüència, pot ser exhibit pels afectats com una mena de medalla: «guaita, jo els faig més por que tu». S’ha sabut que a Junqueras li anaven a rebaixar la seva de sis anys a quatre, però al final ha mantingut la categoria de la màxima amenaça. La veritat és que li fan un favor, perquè un tracte més benèvol l’hagués conduït a ser lapidat per la congregació catalana de la doctrina de la fe.
