Aquesta és una de les setmanes més intenses i emocionats de l’any. S’acaba el curs escolar, amb les emocions a flor de pell, i comença l’estiu, aquella època tan anhelada que ens allunya de la rutina. I per celebrar aquest acabar i començar de nou arriba la revetlla de Sant Joan, una nit màgica on cremem a la foguera aquells desitjos que ens queden per complir.
Hem tancat un curs que ha sigut de tot menys normal. Millor que el passat, però molt diferent dels que havíem viscut fins ara. Tot i aquesta anormalitat, podem dir que l’hem aprovat. I amb nota. L’aposta valenta d’obrir les escoles i tornar als infants i joves el dret a l’educació, la garantia de la igualtat d’oportunitats i l’espai de socialització que la covid va estroncar l’any passat ha resultat un encert. I ho ha estat gràcies a la implicació i al compromís compartit de tota la comunitat educativa que ha sabut adaptar-se i superar les adversitats. Contra tots els pronòstics i els dubtes dels més escèptics, els centres educatius han estat oberts del primer fins a l’últim dia i han demostrat ser un espai segur i que no ha contribuït a l’amplificació del virus.
No ha estat fàcil. Deixem enrere un curs complicat però ple d’aprenentatges que ens han omplert la motxilla. Ens hem enfrontat a la feblesa de l’espècie humana, però hem descobert la seva capacitat de resiliència. Les escoles han estat un exemple de superació i s’han reinventat per fer front al repte majúscul d’educar (i acompanyar) en temps de pandèmia. Una lliçó que fins ara no sortia a cap llibre de text, ni en cap projecte educatiu i que ha demostrat una gran capacitat d’adaptació en les circumstàncies més difícils, amb una pandèmia sense precedents que ha portat a improvisar normatives i a buscar recursos de sota les pedres.
Encara que sembli una paradoxa les escoles han hagut d’aprendre cada dia. Deia el conseller del ram, Josep Gonzàlez-Cambray, aquesta setmana, que aquest ha estat «el curs de les primeres vegades». Amb la lliçó apresa tornarem al setembre amb l’esperança de deixar enrere el mantra de la «distància, mans, mascareta i ventilació» i l’anhel que els grups bombolla, els termòmetres, els agents covid i el gel hidroalcohòlic ja no siguin un company més de classe i tornin els patis conjunts, els esmorzars compartits, les excursions amb tot el cicle o els padrins de lectura. Que la socialització torni al centre de l’educació i després d’aquest estiu comencem a recuperar aquella escola que la covid ens ha canviat. Un desig que aquesta nit he cremat a la foguera.
