Isabel Díaz Ayuso no vol que els madrilenys paguin la independència de Catalunya. «Atès que els empresaris catalans, la majoria pel que veig, estan a favor d’aquests indults i d’aquest camí cap a la independència, doncs que ho sufraguin ells amb els seus impostos i amb els seus diners», ha proclamat, i li ho exigirà a Pedro Sánchez quan el visiti a la Moncloa el 9 de juliol.

Costa de veure de quina manera els madrilenys estan pagant el camí de Catalunya cap a la independència. Si es refereix al fet que els seus impostos, com els de tothom, van a una caixa comuna que es redistribueix per tot l’Estat, llavors qui més hi contribuïm som els catalans, només cal veure les xifres. Catalunya paga molt més del que rep i amb la diferència es financen l’alta administració concentrada a Madrid (salaris elevats i despatxos de lobby) i la despesa social que mig compensa l’empobriment de l’Espanya buidada pel gran xuclador. No, els madrilenys no paguen l’independentisme i, en canvi, els catalans paguem el centralisme.

Però si la líder del trumpisme castís insisteix en la seva visió del tema, potser ens entendríem, perquè hi ha una manera segura d’evitar el mal us dels impostos dels uns per part dels altres: que cadascú es quedi els seus. Vol que el camí a la independència el paguem només els catalans? Doncs és tant senzill com que tots els nostres impostos es quedin aquí. Els seus, per a vostè, els nostres, per a nosaltres, i tots feliços. No li demanem ni un cèntim. Però no ens en toqui ni un, tampoc.

I ja s’entendrà amb els castellans, els extremenys, els andalusos, els murcians, els aragonesos i tots els altres que depenen de la repartidora. Nosaltres anirem fent la nostra sense destorbar-la. És això?

Per cert: convidar els empresaris a finançar el camí de la independència amb els impostos, és a dir, mitjançant la despesa pública, és una incitació a cometre malversació segons la doctrina del Tribunal Suprem i del Tribunal de Comptes. S’hi ha fixat, en aquest detall?