Els catalans feia temps que teníem molta necessitat de sentir que estàvem fent extraordinàriament bé alguna cosa, i la vacunació ens n’ha donat l’ocasió. En un país acostumat a les feines a mitges, comprovar que la gent obtenia hora fàcilment i que es vacunava a tota màquina va generar una autosatisfacció col·lectiva gairebé eufòrica. I està molt bé que sigui així, ja que el muntatge funciona. Tanmateix, per deformació professional i demanant perdó a l’avançada, em disposo a tirar una mica d’aigua al vi. En primer lloc, convido a tenir present que aquest muntatge ha funcionat igual de bé en moltes altres comunitats autònomes, nou de les quals tenen millors xifres que Catalunya. En segon lloc, tenim la història de l’usuari a qui, amb permís d’Italo Calvino, anomenarem Senyor Migvacunat, i que deu ser només un exemple del que deu haver passat a molts d’altres. Aquest home, manresà de 57 anys, va rebre un SMS que li donava hora per ser injectat amb la segona dosi un dimarts en què tenia un compromís previ. Convençut que no hi hauria problema, va prémer el botó de modificar la data, però va resultar que no hi havia més dies. Ho va tornar a provar l’endema, i l’altre, i l’altre, i cada dia fins que va arribar el dimarts en qüestió i la cita va caducar. Va continuar provant-ho. Llavors l’aplicació li deia que no podia demanar cita perquè «cal esperar el temps indicat entre les dues dosis». L’home va entendre que el sistema malinterpretava la seva situació. Va trucar al 061. En una resposta que va tardar 48 hores a arribar li van aclarir molt educadament que el missatge és defectuós i suggereix el que no és. En realitat, li van admetre, el missatge hauria de dir que ja li enviaran un altre SMS. El Senyor Migvacunat va esperar més dies, i l’hora no arribava. Va trucar al CAP. Li van dir que aquí no, que truqui al 061. Ho va continuar fent i li van explicar que tranquil, que hi ha un marge de set dies per rebre un nou SMS. Però tampoc. Al setè dia va tornar a trucar. Llavors li van dir que, en realitat, el marge és de nou dies i que l’hora l’adjudica una màquina, o sigui que no s’hi pot fer res. Arribat el novè dia, l’SMS continua sense aparèixer. Mentre milers de persones de totes les edats es punxen a tot arreu i a tothora, el Senyor Migvacunat comença a sentir-se com el Vescompte Migpartit, aquell cavaller a qui un canó turc va foradar quan batallava pels camps de Bohèmia: a ell també l’han foradat una vegada i n’hi falta una altra per rematar-lo. I comprova, naturalment, que l’eufòria era precipitada: la cosa va bé; però perfecte, no és.