S’està elaborant un nou pla estratègic metropolità de Barcelona, i la novetat és que els seus autors volen demanar l’opinió del territori (la Catalunya no estrictament barcelonina). Així, s’han previst sessions de treball a comarques, per tal que els que no tenim vot en la ideació de la Gran Barcelona futura, almenys hi tinguem una mica de veu.

És de justícia, tenint en compte que la nostra sort està íntimament lligada a la de la capital del Principat. De fet, som dues cares de la mateixa moneda: ni Barcelona tindria la força que té sense el rerepaís (el 51% del seus residents han nascut fora de la ciutat!), ni la resta de Catalunya seria viable sense el gran node internacional que és Barcelona. Contraposar les dues realitats, doncs, és una falsa dicotomia: som complementaris i ens necessitem mútuament.

Llavors, des de la Catalunya Central, què els direm i què els demanarem als del Pla Estratègic Metropolità quan ens convidin a dir-hi la nostra? Se m’acuden unes quantes coses. El primer seria que l’àrea metropolitana barcelonina contribuís al reequilibri del país deixant d’acaparar els millors equipaments i serveis, i renunciant a externalitzar aquí allò que els molesta allí.

Segon, hi hauria d’haver un reconeixement de la nostra aportació a la metròpolis. És natural que un nucli potent com Barcelona xucli talent nascut i format arreu de Catalunya, però en justa reciprocitat caldria que això es posés en valor i que no fos obligat emigrar a la capital si es vol triomfar. En particular, els grans mitjans de comunicació amb seu a Barcelona haurien de ser menys miops davant tot allò positiu (projectes, personatges, organitzacions) de més enllà de la Diagonal.

Tercer, la Catalunya Central i la metròpolis tenim un interès compartit a millorar les vies de comunicació i els serveis de transport que ens uneixen i que sostenen els grans fluxos de mobilitat (laboral, educativa, d’oci….) entre les dues zones. Barcelona, doncs, hauria de fer seus reptes com potenciar els trens que ens connecten o acabar de desdoblar la C-16 fins a la frontera.

Quart, volem suport capitalí als nostres projectes locals, com ara l’arribada d’Internet a totes les poblacions o la construcció/posada al dia de polígons industrials que facin possible la dinamització econòmica del territori central.

Cinquè, requerim l’ajut i la solidaritat de l’àrea metropolitana per preservar els nostres actius naturals i culturals. Benvinguts els milers de turistes de la capital, però si volen seguir gaudint dels nostres tresors, hauran de col·laborar en la sostenibilitat del medi i en la recuperació del patrimoni.

I, finalment, exigim també a Barcelona que exerceixi de capital i lideri els desafiaments col·lectius del país (els econòmics, polítics i socials) i assumeixi la seva responsabilitat.

En resum: no volem limitar-nos a ser pedrera, rebost i pati d’esbarjo dels barcelonins. Respectem-nos, decidim conjuntament, sumem forces i treballem en xarxa, i tots hi sortirem guanyant.