Trobo a faltar el Capri, les seves reflexions, la seva visió crítica del món, la seva ironia. L’any 1976, quan les targetes de crèdit eren la nova icona del consumisme, el Capri va gravar un monòleg protagonitzat per un taxista que anava tan fluix d’armilla com el Plácido del Berlanga. Després de sentir a la tele que amb una d’aquelles targetes es podia tirar de veta sense patir pels diners, l’home es va presentar al banc amb tota la seva ingenuïtat, pensant que aquella seria la solució de tots els seus problemes. Feta la petició, el primer que li va dir el caixer va ser allò que molts encara recordem com si ho sentíssim: «Bueno, hombre bueno... esto... ¿tiene usted cuenta corriente?» I el taxista contestava... «No. Tengo agua corriente ahora en casa». Al 2021 ja no li demanarien si té compte corrent: ho donarien per fet. Perquè encara que no estigui escrit enlloc, es dóna per suposat que aquí tothom ha de tenir un compte corrent, un mòbil, un correu electrònic... Si no tens res d’això, aquest sistema de merda et considera un marginat, però té la delicadesa d’anomenar-te «persona vulnerable», que és un detall molt maco.
Per tal de revitalitzar el comerç local «no essencial» com els bars i els restaurants, l’Ajuntament ha posat en marxa la campanya «Bons Manresa», que ofereix un descompte de 5 euros per cada compra de 25 que els ciutadans facin als establiments adherits. Amb aquesta iniciativa es pretén afavorir la recuperació dels comerços i, de retruc, la gent que hi participi. Llegint la publicitat d’aquesta campanya i veient que per poder-te’n beneficiar havies de llegir un «codi QR», «baixar-te una app» i registrar-te, vaig deixar anar una exclamació que si la transcrivís faria molt lleig. Després vaig llegir que les persones que no tinguessin ni internet ni mòbil es podien adreçar a l’Oficina de Turisme. Ara sé que, si hi vas, et donen una espècie de val per presentar als llocs on compris i tenir les mateixes oportunitats que els que utilitzen el mòbil. Em sembla fantàstic. Fart d’aplicacions, de registres, de codis no sé què i de tants embolics, és justament el sistema que triaria. I em semblaria de justícia que tots els organismes i empreses, que cada cop ens ho posen més difícil amb la tecnologia, es veiessin obligats per llei a oferir alternatives semblants. Bàsicament perquè hi ha gent que no és que no tingui un mòbil... és que potser no tenen ni aigua corrent a casa, i complicar-los encara més la vida amb tantes collonades em sembla una mofa.
