Aquesta professora de francès de l’institut Lluís de Peguera ha estat recentment notícia perquè, gràcies a ella, una alumna amb un bon expedient acadèmic, però sense prou recursos econòmics, podrà accedir a la universitat. No és la primera vegada ni serà la darrera que la Layla, sense ser notícia, emprèn iniciatives altruístiques com aquesta. Ja en altres ocasions ha ajudat altres alumnes a superar entrebancs i contrarietats, mantenint sempre una actitud amatent i generosa de suport al conjunt de l’alumnat, bé sigui impartint classes addicionals, donant-los bons consells o, com en aquesta ocasió, impulsant un micromecenatge perquè la Fàtima pugui fer realitat el seu somni d’estudiar arquitectura. Sortosament, el cas de la Layla, tot i no ser freqüent, no és aïllat, i tots coneixem persones que exerceixen, d’una manera igualment anònima, una compassió activa pels més necessitats. Començant pels voluntaris del banc dels aliments i continuant per tantes altres persones que, a través d’associacions o d’una manera individual, dediquen temps i esforços a millorar la qualitat de vida de la gent. Un altruisme que, en el cas de la Layla, és especialment d’agrair pel que té d’educatiu també en relació amb el mateix alumnat, els ciutadans del demà. Els mestres sempre han estat un model a seguir (i excepcionalment a rebutjar), un referent que ens acompanyarà més enllà de l’etapa escolar. Hi haurà, és clar, qui considerarà que correspon a les administracions vetllar per situacions de precarietat com la de la Fàtima, i que no escau als ciutadans fer tasques de suplència amb l’argument que ja paguem impostos. Estar carregats de raons no ens eximeix d’ajudar qui ho necessita. Si al món hi haguessin més persones com la Layla, ben segur que tot aniria millor.