Pobres reis, polítics, alts funcionaris, mitjans i jutges mesetaris que no gaudeixen de la capacitat regeneradora de les fogueres de Sant Joan en l’ànim, perquè mai han viscut mediterràniament com ho fan els catalans des de temps immemorials. Pobres d’esperit, són hereus dels temps en què la Santa Inquisició només utilitzava el foc per rostir bruixes, heretges i dissidents ideològics. Per això, encallats en aquesta concepció de la governança, no han estat al cas i se’ls ha acudit muntar la paròdia (aquelarre?) del Liceu, i aprovar uns indults parcials i reversibles, sotmesos a la bona conducta i a no tornar a pecar, justament la setmana que els catalans celebren el solstici d’estiu encenent fogueres de Sant Joan amb la flama del Canigó, amb tota la càrrega simbòlica que transmeten.

La seva ignorància va propiciar que, dimecres al migdia, a la porta de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses hi hagués traca d’entusiasme avançada per celebrar la sortida dels presos polítics catalans. Els seus parlaments d’agraïment i d’encoratjament van ser com una injecció de pa amb tomàquet per a tot d’ànims defallits, i una declaració de principis davant la pretensió dels inquisidors perquè «aparquin posicionaments extrems». De fet, no sembla que hi hagi gaires motius per acovardir-se i acotar el cap quan es constata l’acceleració de la causa general contra el sobiranisme català, els arguments utilitzats perquè hi hagi més de 3.000 encausats, i el paper del Tribunal de Cuentas, reviscolat exprés per arruïnar amb fiances multimilionàries una quarantena de persones vinculades al govern.

Escepticisme i malfiança és el que es detecta quan se sent Sánchez i ministres parlant de concòrdia, de moderació i d’oblidar-se de l’amnistia i d’un referèndum pactat per l’autodeterminació. La irritació es nota quan hi ha veus que diuen haver-se sentit atropellats pel sobiranisme, però es neguen a valorar com s’han de sentir d’atropellats el 52% dels catalans amenaçats per un aparell judicial en actitud fatxenda davant l’informe del Consell Europeu que posa el funcionament de la justícia a Espanya i Turquia en el mateix nivell de degradació; el 52% dels votants que veuen empresonats els seus líders polítics i socials, escanyada l’economia, paralitzades les inversions, retallats els serveis per culpa d’un finançament injust i insuficient. I l’ensurt el provoca una assistent al monòleg del Liceu convidada a parlar privadament amb el «conferenciant». Per un moment va semblar reaparèixer la misteriosa senyora Montserrat que un dia va emblanquinar la derrota d’un alcalde qüestionat. És lícit malpensar perquè, com és conegut, hi ha polítics que en saben molt, de manipular.