Devia ser l'any 2005 o el 2006 quan l'aleshores regidor de Noves Tecnologies de l'Ajuntament de Manresa, Alain Jordà, em va convocar al seu despatx perquè volia saber qui hi havia darrere de Manresa-online, un portal sobre informació de Manresa que feia poc que havia creat. Jordà s'havia proposat posar cara a totes les persones de la ciutat al capdavant de projectes innovadors. Tenia el convenciment que calia presentar-les les unes a les altres, fer que compartissin experiències i crear noves sinergies. Un win-win on guanyaven elles, però també Manresa.
De tot allò en van sortir trobades temàtiques, entrevistes a emprenedors i una web i un llibre, editats amb l'etiqueta d'Innovadors Manresa. Però, per sobre de tot, l’experiència va demostrar que a la capital del Bages, ciutat massa sovint menystinguda empresarialment, hi havia, a principis del nou mil·lenni, un caldo de cultiu emprenedor important.
El llegat que Jordà va deixar a la ciutat mentre va ser regidor entre el 2001 i el 2011, però, va ser més extens; el seu paper va ser cabdal perquè Manresa desplegués el primer Pla d'Innovació Local a Espanya, el 2005, i perquè la ciutat ostentés la presidència de la xarxa de viles europees Eurotowns del 2008 al 2011. I més de 15 anys després, Jordà continua predicant sobre innovació i exerceix d'assessor per a ciutats i territoris en matèria de desenvolupament sostenible, cohesió social, competitivitat, participació i emprenedoria. El seu treball es pot seguir en un blog, Ciudad Innova, que va estrenar el 2015 i que, més de 250 publicacions després, segueix actualitzant.
Manresa, però, troba a faltar una celestina per a emprenedors, figura com la que Jordà va exercir durant una dècada. Segurament al consistori li aniria bé recuperar una cartera específica de noves tecnologies, afavorir els espais de trobada per parlar d’innovació i crear nous aparadors. A la ciutat, persones i empreses pioners a l'hora de crear i aplicar tecnologia puntera no n'hi falten. El complicat de debò és posar-les cara a cara i ajudar a crear aliances locals, bàsiques per al creixement col·lectiu.
El llegat de Jordà també serveix d'exemple per posar sobre la taula un greu problema que pateixen totes les administracions, petites i grans. Els avanços i projectes més ambiciosos sovint s'assoleixen per la dèria i propòsit personal d'una persona en concret i queden en l'oblit quan aquestes tanquen el seu cicle i un successor assoleix el seu càrrec fent creu i ratlla.
