Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 1868-Prada de Conflent Catalunya Nord, 1948) va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua. Va estudiar la carrera d’enginyer industrial i va ocupar una càtedra de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys entre el 1902 i el 1911.
Sabino Arana Goiri (Abando, Biscaia, 1865-Sukarrieta, Biscaia, 1903) va ser un polític i ideòleg considerat el pare del nacionalisme basc. Després d’haver militat en el carlisme, fundà el Partit Nacionalista Basc PNB-EAJ, que dirigí durant anys. Fou també el creador de la ikurriña, actual bandera del País Basc. A la mort del seu pare, l’any 1883, una part de la seva família es va traslladar a viure a Barcelona i ell es va matricular a la Facultat de Dret i de Filosofia i Lletres. Després de morir la seva mare, l’any 1888, va retornar a Euskal Herria.
Dues de les figures més cabdals de la nació basca i catalana tenen vides semblants, tots dos van ser coetanis. El nascut als Països Catalans es va formar com a enginyer a Euskal Herria, concretament a Bilbao, la capital de Biscaia, i el basc va passar uns quants anys a Barcelona, on va estudiar a les Facultats de Dret i Filosofia. Per tant, tant en Fabra com Arana eren coneixedors de la seva realitat nacional i la del lloc on van viure i formar-se.
Sense en Fabra, el pare del català modern, sense les seves gramàtiques i el diccionari, la nostra parla de tots els Països Catalans mai no s’hauria unificat. Gràcies a Fabra, el Principat de Catalunya, la Franja de Ponent de l’Aragó, el País Valencià amb el Carxe (territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià), la Catalunya Nord sota domini de l’Estat francès (Rosselló, Vallespir, Capcir, Conflent i Cerdanya septentrional), el Principat d’Andorra, les illes Balears i Pitiüses i l’Alguer (la ciutat catalanoparlant de Sardenya) poden tenir una llengua clarament unificada i estàndard.
Sabino Arana va crear el nacionalisme basc, el seu partit PNB, que governa a les tres províncies basques del sud, però Arana va definir la nació basca, integrada per Guipúscoa, Àlaba, Biscaia, Navarra i sota l’Estat francès Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa.
Dues vides semblants, en estudis tots dos lluny de la seva pàtria, però en una importància a les seves respectives nacions bàsica, podem dir, sense cap mena de dubte, que sense Pompeu Fabra als Països Catalans i Sabino Arana a Euskal Herria res no hauria pogut mai ser com avui coneixem aquestes dues nacions.
