El 18 de juny els bisbes dels EUA acordaren redactar un document sobre la comunió per censurar els polítics catòlics que donin suport al dret a l’avortament, com el president Biden. Amb 168 vots a favor, 55 en contra i 6 abstencions, els bisbes acordaren redactar aquest text, que pretén prohibir la comunió al president dels EUA «per la seva actitud contrària a l’ensenyament de l’Església», com afirmà el bisbe de Baker, Liam Gary. Perquè el document a redactar sigui aprovat necessitarà el suport de les dues terceres parts dels bisbes nord-americans i el vistiplau del Vaticà. Però l’arquebisbe de Washington, Wilton Gregory, ja ha dit que en cas que el document per sancionar Biden anés endavant, ell no vetarà el president i serà benvingut a rebre la comunió a la seva arxidiòcesi.

És evident que darrere d’aquesta iniciativa hi ha la campanya dels bisbes conservadors, incòmodes amb la política del president Biden, el segon catòlic en ocupar la Casa Blanca. Amb tot, els bisbes han fet marxa enrere pel que fa al document a redactar, després que el Vaticà els instés a rebaixar l’agressivitat del debat.

Resulta ben curiós que el sector més conservador de l’episcopat nord-americà vulgui censurar el president Biden, però els bisbes d’aleshores passessin per alt el comportament dels dictadors Franco, Pinochet o Videla, entre altres. Els més grans encara recordem Franco, entrant a les esglésies sota tàlem o prenent la comunió, com també combregaven els dictadors Videla i Pinochet, sense que els bisbes s’esquincessin les vestidures ni els prohibissin combregar.

L’intent de prohibir que Biden combregui contrasta amb el silenci dels bisbes dels EUA amb els dictadors de la dreta de Llatinoamèrica, els presidents de governs que declararen la guerra a l’Iraq, els polítics corruptes i xenòfobs o els capellans pederastes, que sembla que tinguin carta blanca.

Fa uns mesos, mossèn Daniel Pajuelo mostrava la seva preocupació per «la contínua identificació de la dreta amb l’Església», cosa que és «una injustícia per a l’Evangeli», com deia ell mateix. I és que també molts bisbes s’identifiquen amb la dreta.

El senyor Pablo Casado, que fa uns anys no tenia cap inconvenient a fotografiar-se feliç amb una vintena de bisbes (per protestar al carrer), recentment ha dit que «yo soy católico y no me siento reconocido en que la Iglesia tome partido en cuestiones políticas», per les mesures de gràcia que demanaren els bisbes catalans per als presos independentistes. Però quan el senyor Casado es manifestava amb els bisbes, ¿l’Església prenia partit? I ell es reconeixia en aquella Església? Perquè, què és fer política? ¿En va fer el papa Joan Pau II donant suport al sindicat polonès Solidaritat i al seu líder, Lech Walesa?

El que és evident és que si el senyor Pablo Casado no se sent reconegut amb les mesures de gràcia per als presos de l’1-O, potser és que no se sent reconegut a l’Evangeli.