Fa pocs dies acomiadàvem Mn. Ramon Barniol, qui ha estat el capellà custodi del santuari de Queralt durant els últims 27 anys, que aviat és dit. Mossèn Ramon era més que el capellà custodi. Era la cara visible de Queralt, la persona que sempre tenia Queralt al cap, amb la conseqüent llista quasi inacabable de projectes de millora del santuari i del seu entorn, qui vetllava perquè tot estigués impecable i el que et rebia amb un «ja has entrat a veure la mestressa?», quan et veia passar per davant de l’església. Segur que la mestressa l’ha rebut amb el seu somriure quan ha arribat a la glòria de Déu.
Queralt és un d’aquells temes berguedans enquistats. Inbergatur, si l’ascensor funciona o no, el potencial de l’hostatgeria com a allotjament turístic o el restaurant, sempre acaben sent temes que surten a una conversa sobre Queralt. La conclusió, però, és la mateixa a la que arribes en parlar de Patum (per posar un exemple a l’atzar). No aprofitem els recursos que podrien fer de tractor de l’economia berguedana.
S’ha de dir que fer-ho no és evident, però no és impossible. La situació de partida la coneixem. A grans trets podem dir que hi ha dos actors principals, bisbat i ajuntament; un problema legal que s’arrossega de fa anys i que és un impediment en molts casos; projectes executats, com uns apartaments, que no s’han pogut posar en funcionament; un entorn espectacular que serveix de camp base d’una oferta esportiva i de natura molt interessant; i la proximitat amb Berga.
A partir d’aquí, i simplificant molt l’exercici, «jugueu, si us plau». Voler-se menjar el pastís sencer és sempre difícil, i encara més amb uns recursos limitats. Però si el divideixes en petites porcions, segurament ho aconseguiràs. En aquest cas, tendim a pensar sempre en projectes molt grans per a Queralt, que requereixen d’una inversió molt elevada. Però crec que es podria fer un pla de xoc d’actuacions petites que, amb un cost assumible per part dels 2 actors implicats, permetessin posar Queralt al mapa i, a mitjà termini, començar a treure’n més rèdit.
Se m’acut, seria bàsic que hi hagués una comunicació i coordinació fluida entre ajuntament i bisbat. Una petita zona explicativa de temes queraltins (no cal dir-li centre d’interpretació) enriquiria l’oferta actual. La botiga de records necessita una actualització i més visibilitat. Per què no fer una web informativa sobre la muntanya de Queralt: oferta de natura, esportiva, de contemplació, religiosa, etc. I també unes xarxes socials? Tothom penja fotos de Queralt, n’hauríem de poder treure una major visibilitat per a Queralt i per a Berga.
Igual que de Patums, hi ha un Queralt per a cada persona que hi puja. Fem una pluja d’idees col·lectiva i seguríssim que surten propostes interessants, que no requereixen de grans inversions però que posarien en valor la muntanya.
Fa unes setmanes, l’amiga Anna E. Puig escrivia al portal Catalunya M’agrada que «tots els camins porten a Queralt». Comença a ser hora que trobem un camí per a Queralt.
