El jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona, que ha admès a tràmit la demanda presentada per Produccions Culturals Transversal, decidirà sobre el possible nyap que ha dut a terme l’Ajuntament manresà a l’hora de contractar el disseny de museïtzació del Museu del Barroc de Catalunya a Manresa sense tenir presumiblement en compte les regles del joc. Com que és polèmic, potser caldria suspendre immediatament l’adjudicació del projecte museogràfic fins que es dicti sentència. Les informacions avançades per aquest diari i de les quals s’han fet ressò diversos mitjans han estat contestades mitjançant una carta de Croquis, l’empresa guanyadora del concurs, tramesa a Regió7 amb pocs arguments convincents. He pogut examinar la documentació extensament, fet que em permet concloure que treballs al Centre Cultural del Born que Croquis presenta com a propis dins «la selecció dels projectes museogràfics expositius més rellevants dels darrers 10 anys», tal com figura en el currículum que van presentar a l’Ajuntament per al concurs, es pot tenir dubtes que siguin seus. En canvi, no hi ha dubtes sobre l’autoria del prestigiós equip Varis Arquitectes, liderat per Dani Freixes. El mateix passa, si filem prim, amb projectes museogràfics d’altres com Ignasi Cristià, Josep Bohigas o Kultura. La solució d’aquest enrenou no és polititzar la qüestió, com ha fet ara el PSC-PSOE local dins les seves funcions d’oposició, sinó d’alguns mitjans de comunicació que han de contrastar la informació per donar al lector explicacions verídiques del que ha passat. La societat demana una informació transparent, lluny de les corrupteles i dels comportaments viciats d’una burocràcia immobilista.
Per tal de participar en el concurs, els interessats havien de presentar un currículum de mèrits que, segons ha denunciat Transversal, el jurat no va verificar ni va exigir les certificacions que acrediten l’autoria, al contrari del que passa en tots els concursos rigorosos. És clar que es tracta d’un concurs per fer el projecte, i no per fer la producció. Per això, els currículums presentats havien de ser de projectes fets pels equips que es presenten al concurs. Al meu entendre, segons la documentació examinada, en el cas de Croquis podria no ser així, ja que la majoria de projectes que presenten són produïts per ells, però no queda clar que siguin dissenyats per ells. Un exemple especialment clar és el Museu de la Música, dissenyat per Dani Freixes. Així doncs, sembla clar que alguns membres del jurat no es van mirar la documentació, com a mínim tergiversada, segons la impugnació de Transversal. Tampoc s’acaba d’entendre que una empresa com Playmedia entrés en la selecció deixant fora d’altres amb un currículum de projectes amplíssim com la de Jesús Moreno, Stoa, Bopbaa, Kultura, etc., que van quedar estranyament fora de la selecció inicial. Si es demostra jurídicament que ni Croquis ni Playmedia reunien les condicions per superar la primera fase del concurs, haurem de parlar de negligència o fins i tot, segons com es demostri, de prevaricació per part d’alguns membres del jurat, a més de la injustícia i el perjudici d’aquesta primera fase que va afectar tercers, que van quedar indefensos. En lloc de rectificar, l’alcalde Marc Aloy, el tècnic superior de Cultura Serafí Vallecillos i la regidora de Cultura Anna Crespo es van ratificar en la seva decisió. Així doncs, la justícia decidirà.
