Una part de l’independentisme torna a proposar o «amenaçar» amb una nova consulta / referèndum si no s’aconsegueix el que es demana al Govern central. O per deixar les coses més clares, a l’Estat.

En aquest pols entre Catalunya-Espanya, creuen tenir la capacitat per imposar el dret d’autodeterminació i, per tant, la convocatòria d’un referèndum vinculant. Ja donen per descomptat que si s’arribés a celebrar, el guanyarien segur. Però, no tenen en compte un raonament molt senzill i fàcil d’entendre.

Vegem. El Govern central, en nom de l’Estat, no pot permetre, no pot autoritzar, una cosa que li prohibeix la Constitució. Governi qui governi, no es pot trencar l’estat de dret, i l’estat de dret suposa complir i fer complir la legislació vigent. I si no es canvia la legislació vigent, el que està prohibit, ho està, per molt que alguns volguessin fer una altra cosa.

Aquest principi tan elemental i tan senzill sembla no ser entès per una part de l’independentisme que creuen que si no els donen el que demanen, s’ho agafaran a la brava. Simplement i planerament, els hem de dir que això no passarà. Poden creure que sí, poden somiar, poden imaginar, però el cert és que és impensable.

Hi ha, però, un altre raonament tan senzill com l’anterior. Si en algun moment algú convoqués una consulta, i aquesta no fos impulsada per la totalitat de les forces polítiques catalanes i espanyoles, quedaria deslegitimada pel sol fet de no participar-hi la majoria de catalans. En resum, no serviria per a res més que per repetir una cosa ja vista, i que efectivament no ha tingut cap recorregut visible.

Si mirem les xifres del 9-N del 2014, es van donar unes xifres que ens hem de creure, sense haver-les pogut contrastar, que van votar 2.305.290 persones. D’aquí se’n va derivar una participació del 37,02 % del total del país, tenint en compte que podien votar a partir dels 16 anys. Si Catalunya té 7,6 milions d’habitants, resulta que més de tres milions es van quedar a casa. Molts més dels que van anar a votar.

Si agafem les xifres de l’1-O del 2017, se’ns va dir que el cens era de 5.313.564 i els votants van ser 2.286.217, que representaven el 43,03% . Una altra vegada més de tres milions es van quedar a casa.

Què vull dir amb això ? Que millor no fer servir armes que no es tenen per pressionar el Govern o l’Estat.

Si en algun moment algú vol convocar unilateralment, no solament no se’n sortirà per actuació dels elements que té l’estat de dret, sinó que tindrà un element tant o més poderós com és la no participació dels qui hi estiguin en contra.

Una consulta en la qual només hi participa una part, no és consulta, és un engany. És com si en un partit de qualsevol esport, només juga un equip.

Així estan les coses, de manera que ningú es vulgui apropiar de la representació de tots els catalans, perquè la realitat és diversa i plural i mai permetrem agafar la part pel tot.