Sí, sí, és veritat que estic enamorat del bonic passeig PereIIIde Manresa tan abandonat i oblidat de l’atenció sanitària. El seu estat, el seu posat, la seva imatge ho diu molt clar que està malalt de fa anys. 

Passejant, passejant amb por per les bicicletes i patinets, sents les seves lamentacions de dolor. Ja veiem que els doctors que han d’atendre aquest pacient tan afectat, ho van allargant per aplicar el seu tractament. El més fàcil és ignorar, tancar els ulls i baixar el cap. Mentrestant el pacient, després de tant temps d’espera, avui es troba postrat de genolls amb els braços oberts resant i clamant al cel ajuda celestial perquè sigui tractat el més aviat possible. 

Els carrers ben endreçats diuen molt dels seus governants. Si el Passeig és el mirall de Manresa, que ho és, i el mirall està trencat, quina imatge estem donant a veïns i visitants?