La picaresca en la venda del peix i marisc (tot i fer una mica de tuf de marro de riu) era molt generalitzada. M’expliquen el següent: «El meu pare, quan treballava a la costa, em detallava la picaresca dels restaurants de la Costa Brava amb els turistes durant la fase del «desarrollismo»; l’incaut turista anava a un restaurant on tenien grans peixeres plenes de llagostes i llamàntols. I el cambrer li feia triar quina seria la víctima, el turista la triava i au, el cambrer duia la bèstia cuejant a la cuina... Allà es ficava en una galleda i el cuiner agafava lloms de rap, els passava una mica per pebre roig en pols i els cuinava, els guiris se’n llepaven els dits i pagaven ufanosament un compte prou alt. Quan marxaven, el cambrer tornava la pobra bèstia al tanc i esperava una altra víctima».
També algun hostaler de Lloret de Mar comentava que a l’època de màxim auge del turisme, sobretot britànic, feien uns famosos i deliciosos bistecs empanats amb cartró acanalat, del que es feia servir per protegir les ampolles de xampany.
A molts supermercats s’hi produeix el frau de fer passar llenguados per peixos que no ho són, verats per uns germans menys saborosos, i bruixes per galls de Sant Pere. En aquests fraus, naturalment, sempre hi ha una raó econòmica.
De fet, sempre han tingut bec les oques. Els fraus alimentaris existeixen des de la prehistòria. Ja estan recollits al codi d’Hammurabi, i els romans, com a l’edat mitjana, els arribaven a castigar amb pena de mort.
Els casos més recents de fraus alimentaris detectats per la Guàrdia Civil són diversos, basats en la falsificació d’etiquetes i en l’elaboració i distribució de productes de baixa qualitat, tal com es defineix. Entre aquestes falsificacions hi ha les de xai de llet, suposadament de Castella i Lleó, però que en realitat eren de França. Però la palma se l’emporten els productes ibèrics –sobretot llescats: pernils, lloms, etc.–; massa poca producció per a tants «ibèrics» consumits! També hi ha falsificacions en les DO i IGP (Indicacions Geogràfiques Protegides), hi ha moltes empreses que utilitzen paraules, colors, localitats, imatges, most falsos i alcohol pur, que es fa passar per aiguardent de vi.
El mercat –també aquí– està ple de denominacions i receptes que recorden Itàlia per l’etiquetatge, màrqueting i publicitat dels seus productes; quan en realitat aquests no tenen res que provingui del sistema productiu italià.
El valor de la falsificació de productes agroalimentaris «Made in Italy» al món es va elevar el 2019 a més de 100.000 milions d’euros, amb un augment rècord del 70%. En efecte, atès que la marca Itàlia té un prestigi tan gran, organitzacions criminals com la màfia o la N’drangheta s’han ficat en aquest negoci de les falsificacions, en el qual hi entren l’oli d’oliva, els embotits i elaboracions diverses.
I no sortim d’aquí: recentment s’ha denunciat que marques i hipermercats espanyols de primera línia traficaven amb l’oli d’oliva, de manera que venien oli llampant fent-lo passar per verge extra.
Afortunadament, Europa té un dels més avançats sistemes de control i seguretat alimentària del món. Els seus sistemes de traçabilitat (el control de la cadena alimentària des de la granja fins a la taula) són en si mateixos una garantia, ja que permeten identificar en quin punt de la cadena de valor ha sorgit el problema i depurar-ne responsabilitats.
Es compta en concret amb una gran eina de control: les bases de dades de RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). El RASFF es va constituir l’any 2002 per facilitar a les autoritats en matèria de control dels aliments de la Unió Europea una eina efectiva d’intercanvi d’informació que permeti la ràpida presa de decisions davant l’auge dels fraus.
Rap allagostat
Es tracta d’una recepta força coneguda i antiga, en la qual el rap adopta la forma de llagosta. El rap, actualment, és un dels peixos més apreciats a la Costa Brava. És gustós i no té espines, però cal fer servir rap de la costa. És la base de molts suquets i també es fa a la planxa, al forn, a l’all cremat, etc. El frau, en el cas del rap, pot ser utilitzar «rap blanc», o rap procedent de la Xina, sense les necessàries garanties sanitàries o de qualitat. El rap blanc, enfront del negre o vermell, no és tan gustós i deixa anar més aigua i, per tant, minva molt. INGREDIENTS
Un quilo i 200 grams de rap de la part del centre.
Una ceba mitjana.
Oli.
Una cullerada generosa de pebre vermell.
Llorer.
Farigola.
Sal. ELABORACIÓ
Escolliu la part del mig del rap, traieu-ne l’espina i les pells inservibles i torneu-lo a la forma original, lligant-lo amb un fil. Unteu-lo bé amb oli i empolseu-lo amb pebre vermell.
Col·loqueu-lo en una plata d’anar al forn amb una base de ceba tallada a tires fines, la farigola, el llorer i una mica més d’oli. Deixeu-ho coure a forn moderat, prèviament engegat (160º), durant uns 15 o 20 minuts.
Un cop estigui cuit, el traieu, el deixeu refredar i li retireu el cordill. Tot seguit tallleu-lo a rodanxes fines. NOTES
Feu servir pebre vermell fresc, de bona qualitat; recomano fer-ne servir de Múrcia –o el mallorquí Tap de Cortí– i no de la Vera, d’un gust fumat.
