Després del saqueig del santuari queraltí el juliol del 1936, tots els retaules van ser cremats i tot fou saquejat. Mossèn Rodergas explica que, l’agost del 1937, «a Queralt hi ha uns 200 refugiats, que, junt amb els que hi ha a Berga, passen de 400. El que fou santuari avui està convertit en dormitoris, i tant l’església com l’hostal i dependències diu que fan pena de mirar-los». A l’arxiu de Berga hi ha un escrit del 16 de gener del 1938 que explica que Antoni Badez, comissari del Campament (del santuari de Queralt), va comunicar a l’Ajuntament «que els soldats Garcia Mayo i Emili Boix Butxaca, que, a l’interior de les golfes de l’edifici de Queralt, trobaren una caixa, oculta darrera un dipòsit d’aigua, on hi havia objectes metàl·lics de servitud litúrgica i una capseta de cartró, on hi havia determinades joies, que, pel seu exterior aspecte, semblaven de plata i or. Que l’alcalde de Berga i Comissari, per a garantia, dipositen els objectes (anotats en l’inventari o acta notarial) a les Oficines de l’Ajuntament de Berga, i que els mateixos acorden posar-los a disposició de l’Honorable President de la Generalitat (Lluís Companys), per tal de que aquest en faci les legals autoritzacions. Per que consti, signen els assistents la present acta, per duplicat, quedant-ne testimoni a les dues parts». També acorden posar en coneixement del jutge de 1a Instància i Instrucció de Berga de la troballa.

L’antic alcalde democràtic i notari interí de Berga en temps de la guerra civil Josep Badia Sobrevies (Josep Benet explica que qui el va denunciar fou afusellat pels franquistes a Barcelona l’abril del 1939) va aixecar l’acta a petició de l’alcalde president del Consell Municipal de Berga, Josep Riu. En aquest document fa constar el que van trobar a Queralt, «set casulles per dir missa, dues casulles de diaca, una capa pluvial, dos draps de cobrir el faristol, cinc draps cobre calzes, disset peces entre estolles i manibles, dos singuls, dos cordons cinturons, set carpetes sobre calze, una capsa que conté varis draps tela, un Sant Crist amb incrustacions de nacar, dos candelers de metall, un incencer, un pot per fer incens, un cupó, tres jocs d’arrencades antigues d’or amb diamants, un joc d’arrencades de plata al semblar amb rubins, cinc jocs d’arracades antigues de plata amb distintes classes de pedres, un pendantif, la cadena d’or i el pendantif de plata amb diamant, acte seguit l’alcalde de Berga, es fa càrrec de tot lo inventariat, traslladant-ho a la casa Ajuntament de Berga».

Evidentment mai es va recuperar res. El rector de Berga, mossèn Josep Serra, en una carta del 10 de juny del 1939 al canonge solsoní Antoni Llorens deia: «He de decirle que todas las iglesias de este arciprestazgo que son sobre 60 han sido todas o saqueadas, o incendiadas, o destruidas y profanadas, no quedando ni una intacta. En particular de las 15 de Berga y ocho capillas, han sido arrancadas de cuajo 2, la de S. Francisco, la más capaz de Berga y comarca, y la del Rosario, e incendiada, la de la fábrica Victoriano Cunill. La de más valor artístico era tal vez la de Queralt, de la que solo quedan las paredes exteriores; pudo ser salvada la Imagen, que actualmente se venera en la Parroquial de Berga en la capilla del Smo. Sacramento. Ha desaparecido la rica Corona de la Virgen y del niño de la Virgen Coronada de Queralt». De la parròquia, segons el mateix informe, només se’n va salvar l’orgue, un harmònium, la pica baptismal, uns quants bancs, dues creus processionals i algunes restes d’ornaments sagrats.