Els governs fan propaganda. Tots. Uns amb més traça que d’altres, o amb més mitjans, però tots intenten convèncer la població d’alguna cosa: de la bondat de la seva gestió, de la fortuna de viure en la millor terra del món, de la maldat del presumpte enemic –no hi ha propaganda eficaç sense un enemic clar–, etcètera. La propaganda no la va inventar Goebbels, ni l’Església Catòlica –a la que es deu el concepte, que deriva de «propagar» la fe–, ni l’emperador August, que va encarregar als poetes oficials atribuir-li una ascendència divina; probablement també sigui anterior als grans rituals que dels faraons per convèncer als egipcis que eren ells els qui feien créixer les aigües del Nil; segur que els primers bruixots ja enlluernaven la bona fe dels cromanyons paleolítics pintant figures a les coves. Doncs ja que la propaganda és tant antiga, tant humana i tant social, i tots els governs la practiquen, ¿podrien ser tan amables de concentrar-la en allò que ara mateix més ens convé, a saber, que tots plegats adoptem pautes de comportament eficaces contra la propagació del coronavirus? Si la propaganda ens pot convèncer que el nostre país (el que sigui) ha tingut raó en totes les guerres i quan ha perdut ha estat culpa de l’àrbitre, també ha de poder-nos persuadir de coses que són certes, com que val la pena dur la mascareta més enllà del que la llei imposa, o que aplegar-se en grans colles cridant i rient al voltant d’unes llaunes de cervesa és una amenaça per a la salut pública, o que les festes les carrega el dimoni del SARS-CoV-19, o que per provocar el desastre no cal ser mala persona, només una mica relaxat. I tots els altres missatges que suggereixin els metges, degudament traduïts pels experts en comunicació. Si no és per fer això, de què li serveix al Govern disposar de TV3 i de les ràdios de la Corpo, i de la segura complicitat dels mitjans privats que s’avindrien al bombardeig? I amb una conselleria de «polítiques digitals», no seran capaços d’inundar les xarxes? Doncs apa, vagin per feina.