La detenció de José Luis Moreno, acusat de desviar diners amb què finançava els seus negocis, m’ha recordat la meva infància, perquè aquest home ha sigut present de manera esporàdica en alguns moments de la meva vida. Jo tenia 10 anys i vivia amb la meva família en una finca pròxima a la plaça de Tetuan de Barcelona. Era una època en què els veïns se saludaven i es feien amics. Al cinquè vivia un matrimoni amb dos fills, amb qui els meus pares mantenien una bonica amistat. Ell es deia Pablo Moreno i ella Nines. El Pablo era un paio divertit i feia riure als meus pares de valent, per això a mi em queia tan bé. Una particularitat del Pablo és que era oncle de José Luis Moreno, un artista, llavors, de prestigi internacional, molt admirat en aquella Espanya tan escassa de figures internacionals de què presumir. Aquest parentiu els donava al Pablo i la Nines un plus de categoria entre els veïns de la finca. Un dia, gràcies a la seva intermediació, vaig aconseguir un autògraf de José Luis Moreno. El vaig guardar com una relíquia fins a perdre’l en una mudança. Anys més tard, ja amb Tricicle, vam demanar una cita a José Luis Moreno i ens va convocar a la seva casota de 5.000 metres quadrats. Volíem oferir-li la producció d’una sèrie per a televisió. Ens va rebre amb xandall, va ser amable i ens va ensenyar la maqueta del macroprojecte urbanístic d’una òpera que volia construir als afores de Madrid, un megaplà caríssim de què volia convèncer uns quants polítics, amb qui deia que tenia molta amistat. Allò va acabar en no-res, però l’experiència de la visita, amb majordom inclòs, ens va quedar durant algun temps en la memòria. Va ser afable, una mica superb i segur de si mateix. Es diu que és un dèspota, un home conflictiu i arrogant. No ho sé. Des que va sortir la notícia de la seva implicació en el cas Titella se l’està sotmetent a un judici mediàtic que, sens dubte, n’augmentarà la fama de presumptuós. Quina bona vista va tenir el meu amigot Santiago Segura en contractar-lo per interpretar el supermalvat de Torrente 2. Un altre mite de la meva infància destruït per la corrupció. Quin país!