Si no hi ha hagut sobrevinguts d’última hora, ahir va començar a Port-bou la Travessa per la Llibertat que vol traslladar fins a Arnes, en quinze etapes, l’agraïment de Jordi Turull per tot l’escalf rebut durant els tres anys llargs que l’han tingut empresonat a Lledoners. El seu és un agraïment solidari i compartit amb tots aquells que el vulguin acompanyar –que dijous al vespre ja es comptaven per centenars. La travessa, si no hi ha sobrevinguts, entrarà en territori de la Catalunya Central dimecres que ve. El 15 anirà de l’Esquirol a Vic; el 16 de Vic a l’Estany, el 17 d’Artés a Manresa; el 18 de Manresa a Montserrat; i el 19 del Bruc de Dalt a Igualada. Després continuarà cap a Cervera enllà, i acabarà a Arnes el 24 de juliol, insisteixo: si no hi ha sobrevinguts.

L’advertiment és necessari perquè els darrers dies hem tingut mostres suficients de fins on pot arribar gent que ha convertit la catalanofòbia en una forma de viure, i no seria gaire estrany que la Travessa per la Llibertat patís algun sobrevingut. El constitucionalisme autoritari que practiquen les esquerres, els progressistes, les dretes conservadores i les extremes, amb l’empara de la cúpula judicial, el vistiplau del poder econòmic, l’amenaça autoritzada dels cossos de seguretat i les forces armades, i la complicitat dels mitjans que han fet la feina d’intoxicació de l’opinió pública, dona ales a aquells que promouen la violència impunement i estan a punt de travessar els límits de la democràcia. Hi ha jutges que els justifiquen com a llibertat d’expressió cartells que inciten a l’odi, després d’haver inhabilitat un president de la Generalitat per penjar una pancarta que reclamava llibertats.

Joan Ramon Resina, professor a la Universitat de Stanford, ha escrit recentment a Vilaweb: «Com una taca d’oli, la repressió embruta tot allò que grapeja. Exactament com la mentida. No es persegueix pas l’independentisme, adveren, mentre no passi de la idea a la pràctica. (...) Espanya fora una democràcia plena si la divisió de poders impliqués un equilibri i no la usurpació de funcions. Podria passar per un estat descentralitzat si el poder polític, financer i mediàtic no s’acumulés desproporcionadament a la capital; (...) si les competències exclusives de l’autonomia no les bloquessin decrets llei; si els governs autonòmics no fossin intervinguts quan l’estat és incapaç de resoldre un conflicte de legitimitats; si les nacionalitats no es degradessin al nivell de regions; si no es combatessin les identitats culturals i la pluralitat no es veiés com una nosa que cal enretirar del mig; si el dret a la llengua pròpia no es relegués a la intimitat; si…». En aquest marc d’actuació, ja direu si aquesta gent no és capaç de muntar sobrevinguts.