L’estrena del documental sobre Els últims passos de Ramon Vila Capdevila va ser l’acte estrella de Per les rutes dels maquis, que un any més va organitzar l’Ajuntament de Castellnou de Bages, encapçalat per Domènec Òrrit, en record de l’anarquista Caracremada mort per la Guàrdia Civil i enterrat primer fora del cementiri municipal i des del 1999 en un lloc digne, amb una placa que el recorda. El documental ha estat dirigit pel fotògraf manresà Oriol Segon Torra, que hi ha treballat des del 2019, amb un resultat excel·lent on destaca el muntatge, que sap captar els talls de veu més precisos fruit de les diverses entrevistes mantingudes amb els personatges que hi intervenen, molt especialment l’exguerriller barceloní Joan Busquets, que actualment viu a Normandia, on el vaig poder visitar fa un parell d’anys en companyia de l’advocat Lluís Matamala, i l’historiador Josep Cara, que és membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga. Les jornades van tenir lloc del 2 al 4 de juliol, essent el dissabte dia 3 el de més activitats i el que va convocar una més gran quantitat de públic, entre el qual hi havia força jovent. Cal remarcar la conversa entre Joan Busquets i Josep Cara, en la presentació d’una nova edició del llibre Atado y bien atado, obra del darrer maqui català viu, que el proper 25 de juliol complirà 93 anys. En la dissertació, Busquets va llegir en castellà la seva experiència com a membre del maquis els anys 1948 i 1949, amb els grups de Marcel·lí Massana, Ramon Vila i Josep Sabaté. Detingut per la policia a Barcelona, el van condemnar a pena de mort, que li va ser commutada per cadena perpètua, i va complir 20 anys i 6 dies. En el seu llibre denuncia que «les víctimes republicanes han estat desateses i maltractades pels successius governs d’extrema dreta i d’esquerres que van governar Espanya durant la Transició». Explica que l’any 1989, amb altres companys, van iniciar gestions per crear una organització unitària integrada per tots els que van patir la repressió franquista, «considerant que el moviment llibertari és el que havia pagat un tribut més alt tant en la participació en la guerra civil com en la lluita clandestina...». Van formar «l’Associació de Presos Polítics del Franquisme a França», on van criticar el mal començament de la democràcia «en acceptar Juan Carlos I com a successor de Franco: un rei ambiciós i incapaç d’acceptar un referèndum entre monarquia o república». Aprofitant-se d’aquesta situació antidemocràtica, «els franquistes van idear una llei d’amnistia per a protegir-se dels crims i dels actes de bandolerisme comesos durant la guerra i la dictadura». I el més ignominiós, segons Busquets, «és que amb la democràcia van seguir conservant llocs polítics importants, amb els socialistes jugant el paper d’encobridors». Qui és més culpable?, es pregunta. Només la CNT no ho va acceptar, «guanyant-se la còlera de l’Estat, que va organitzar amb delinqüents l’atemptat de Scala a Barcelona, provocant un incendi amb 4 morts». El llibre denuncia tots els partits polítics que van acceptar una Constitució promoguda quan Franco ho va deixar tot atado y bien atado. Després de 45 anys, les víctimes continuen no essent reconegudes per l’Estat espanyol. Finalment, reclama un procés judicial contra el feixisme, necessari per tancar les ferides.
