El mòbil em fa de ràdio quan me’n vaig a dormir i quan em llevo. A l’aparell em truquen, és cert, i sovint. La feina, la família i els amics són els usuaris dominants (si no admeto que el meu telèfon sona sovint tindré un problema amb els companys de redacció). L’aparell em dona informació sobre els passos que camino cada dia, em permet pagar, consultar els comptes del banc (un parell que en tinc, que no sembli qui sap què), escoltar música, veure la televisió i connectar-me. Connectar-me a tants i tants mons. És una eina de relació oberta que, a través d’Internet, permet trobar respostes a preguntes i satisfer curiositats. I, sovint, aquesta informació arriba a través de les xarxes socials.

No entraré a debatre sobre si allò que es difon a Twitter, Instagram, Twitch, Tik Tok és notícia o no, però és una realitat que hi ha cada dia més persones que només s’informen, bé o malament, a través del que els diu el telèfon. El petit aparell, el potent enginy, és cada dia més important a les nostres vides. I ho és tant que el Govern cubà, nerviós per la mobilització d’una part de la població resident a l’illa del Carib, hauria decidit que justament aquestes xarxes socials no funcionessin de manera fluïda.

La història de la humanitat ens ha ensenyat que la informació en conflicte és un valor molt preuat. Saber com es mou l’enemic és el primer pas per poder vèncer en el combat final. I aquesta generalització serveix per a un enfrontament a l’època medieval o per a una complexa guerra tecnològica contemporània. Els que ens dediquem a la gestió de la informació també sabem de la importància que té i per això defensem l’ofici de periodista i la necessitat de posar un intermediari en la font d’emissió i el receptor de la notícia que posi, amb eines professionals, ordre a les idees que es vol explicar.

L’ONU assegurava dilluns que està monitoritzant la situació a Cuba en el marc de les protestes contra el Govern als carrers de les principals ciutats de l’illa. I afegia que espera que s’hi «respectin plenament» els drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica.

Privar la societat de tenir informació, no respectar aquest dret de tot ciutadà, és una mostra clara de governs absolutistes i no democràtics. Aquesta privació és molt evident si hi ha algú que fa caure, a propòsit, les xarxes socials. Aleshores és barroera. Però també cal vetllar pel nostre entorn més immediat. Diria que, a prop de casa, potser no les fem tan grosses, però poden pujar-hi de peus que no estem exempts d’aquesta pràctica.