La crisi sanitària d’aquest darrer any ha mostrat les debilitats del sistema sanitari públic català i reobre el debat sobre la urgència per revertir les mancances que la Covid-19 ha evidenciat. Els i les professionals sanitaris i sociosanitaris de la xarxa sanitària, en un context d’extraordinària dificultat i en moltes ocasions sense l’acompanyament del Departament de Salut, han demostrat la seva professionalitat per atendre en les millors condicions la ciutadania.
La pressió dels professionals sanitaris i el context de pandèmia va fer que el Govern de la Generalitat presentés el setembre del 2020 l’anomenat Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària, vigent fins a l’any 2022. El pla consta de tres fases diferenciades: enfortiment (2020), transformació (2021) i consolidació (2022), i disposava d’un fons de 300 milions d’euros dels quals 46 milions provenien del fons extraordinari de la Covid-19 lliurat per l’Estat. El pla ha resultat absolutament insuficient, no recupera ni de lluny les retallades de fa una dècada: 350 milions anuals i 3.000 professionals menys.
Als problemes preexistents de pressupost, manca de personal, equipaments i la sobrecàrrega que suposa la detecció, diagnòstic i seguiment dels casos de la Covid-19, s’ha afegit la cinquena onada del coronavirus, que creix sense control a Catalunya. Un increment que es comença a reflectir en la pressió assistencial, amb l’atenció primària que continua al límit i amb més persones ingressades als hospitals sense cap reacció ni resposta per part del Govern de la Generalitat.
En aquest context, el dia 30 de juny passat, les marees blanques, moviments socials i veïnals, amb el suport dels sindicats, col·lectius de professionals del sector i forces polítiques es van mobilitzar per tot el territori de Catalunya per defensar l’atenció primària. El lema de la mobilització era «Més que mai Sanitat Pública», i l’objectiu, l’exigència cap al Govern de la Generalitat –entre altres– per a la reobertura de tots els CAP i consultoris locals; redimensionament dels Equips d’Atenció Primària en funció de la població a atendre, incloses les persones que viuen en residències, consolidació del personal administratiu, augment sensible del personal d’infermeria i recuperació del personal mèdic perdut els darrers anys i destinar el 25% del pressupost de Salut per als Equips d’Atenció Primària; implantació a tot el territori del Programa de Salut Mental de Suport a la Primària, rehabilitació... entre d’altres.
Fa uns dies, en aquest sentit, l’associació de veïns i veïnes del barri del Xup a la nostra ciutat reclamaven, a través d’un manifest, la reobertura del seu consultori mèdic, que està tancat des del març del 2020 i que és essencial per atendre sobretot la gent més gran.
Lamentablement, a Manresa i a tot el Bages, el dia 30 de juny únicament van sortir al carrer, per donar suport a les manifestacions, la gent d’En Comú Podem, que, des del CAP de la Sagrada Família de Manresa, van repartir fulletons amb les reclamacions. I això no és una bona notícia. Cal que des del territori, més persones i col·lectius fem nostres les demandes en defensa del sistema públic de salut i l’impuls de l’atenció primària a Catalunya, perquè també a casa nostra és necessari un enfortiment real i immediat de l’Atenció Primària com a garantia de disposar de les eines més efectives en la millora de la salut comunitària i individual, perquè sense una Atenció Primària forta no hi pot haver un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i resolutiu. Dit això, Govern, obriu ara mateix el consultori del Xup.
