Si Pere Aragonès, el president de la Generalitat, ha fet el pas per demanar al COI que els Pirineus catalans siguin seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, això vol dir que ha arribat l’hora de la veritat per a una proposta que ja fa temps que està sobre la taula. Que el Govern català hagi fet la carta ha de voler dir que es compta amb el suport implícit del Govern de Madrid i, en aquest sentit, potser es pot trobar alguna justificació a alguns canvis del govern de Pedro Sánchez. Caldrà veure quin és el paper que juga Miquel Iceta des del Ministeri de Cultura i Esports. Però els Jocs d’Hivern, encara que es puguin entendre com un germà petit dels Jocs que ara se celebraran a Tòquio, han de ser una oportunitat per al territori, sovint massa allunyat físicament i metafòricament de Barcelona. És una oportunitat perquè els governs, Diputacions, Generalitat i Estat mirin cap a aquesta zona del país, perquè vegin com està i trobin la manera d’escurçar les distàncies físiques i, sobretot, d’infraestructures i inversions que hi ha. Queden 10 anys i aquesta oportunitat no s’hauria de deixar passar.