Exposava dissabte passat el meu cas davant el Tribunal de Comptes arran d’una denúncia del grup de CiU. Suposaven pagaments indeguts de l’exercici 2003. El Tribunal encarregà la instrucció de la causa a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, i aquesta curiosament va nomenar instructor de l’expedient un militant en actiu de Convergència, tècnic de la casa.
Buscat tot el 2003, no trobà res rellevant, així que amplià la investigació al 2004, 2005 i 2006. Finalment, va aplegar 198 suposats pagaments indeguts, per un import global de 241.347 euros. Comunicat l’expedient a l’Ajuntament, vam recollir tots els justificants, i el dia que havíem quedat per demostrar la falsedat del muntatge ens va comunicar que el dia abans havia tancat l’expedient i l’havia enviat a Madrid per a la seva tramitació i resolució.
M’exigia dipositar un aval econòmic, o per béns patrimonials, per un import de 241.347 en els propers 15 dies, en cas contrari m’embargarien béns i comptes per aquest import. Al final, tal com explicava en l’article anterior, el Tribunal va considerar, a la vista de la documentació, que dels 198 pagaments indeguts, 197 eren totalment correctes, i que un, corresponent a 30.000 euros d’interessos de demora, pagats a una empresa de construcció, no s’haurien d’haver pagat, tot i que els serveis jurídics de la Generalitat, i els de Diputació, afermat amb un dictamen del catedràtic de Dret Administratiu, Alejandro Nieto García, ho avalaven.
Em va tocar pagar de la meva butxaca aquest import, i així es va aixecar l’embargament del pis, i vaig quedar exonerat de qualsevol culpa, vist que el pagament qüestionat s’havia rescabalat a l’ajuntament, i no hi havia delicte sinó error administratiu. Fins aquí, res de nou respecte a la setmana passada, però ara vaig a la qüestió d’avui. Quan se’m va requerir un aval, i la necessitat de defensar-me d’una falsa acusació, se’m va plantejar el dubte de si l’Ajuntament em podia avalar i defensar-me. Em podia avalar l’Ajuntament? Em podia defensar?
Nova consulta als serveis jurídics de la Generalitat, els quals em diuen clarament que no. Que l’Ajuntament ni em pot avalar, ni em pot defensar, perquè l’expedient suposava un presumpte greuge comptable a l’Ajuntament i no pot la institució agreujada defensar el seu agreujador. De manera que ni defensa ni aval. Curiosa situació, però mai he fet cap pas que no fos degudament estudiat i avalat per qui corresponia.
Avalo amb l’únic patrimoni que tinc, el meu habitatge, i contracto de la meva butxaca un despatx d’advocats. Al final, tot pagat, tot resolt, i en el meu compte una bona minva dels estalvis fets, però lliure de tota culpa i responsabilitat.
Arribats aquí, si la Generalitat va tenir clar que el meu Ajuntament no em podia avalar ni defensar, com pot ser que la mateixa Generalitat ara decideixi defensar i avalar els acusats de malgastar 5,4 milions d’euros per part del Tribunal de Comptes ? Si canviem Generalitat per Ajuntament, la situació és la mateixa. Més ben dit, és molt més greu la de la Generalitat, perquè estic segur dels diners malgastats. No som tots iguals davant la llei? No estic d’acord amb la decisió de la Generalitat i em plantejo presentar una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya per un presumpte delicte de prevaricació i malversació.
