Els catalans som molt bona gent, i jo el primer. Sempre ho he tingut clar i el pas del temps no ha deixat de confirmar-m’ho per satisfacció meva i, també, per a mi mateix.
Aquesta mena d’afirmacions, però, necessiten l’altra cara de la moneda: perquè hi hagi bona gent hi ha d’haver mala gent. Gent dolenta.
Un altre problema és que allò que hom és o deixa de ser no s’ho pot dir un solet a si mateix, suposo. Millor que t’ho reconeguin els altres. Quan no se segueix aquesta senzilla norma és quan apareixen aquells individus que van per la vida fent-se petons a ells mateixos mentre reciten: «Que bo que soc, però que bo que soc!». Ronaldo en seria un exemple. I no queda gens bé.
Així que per tornar al carril central de l’argument cal respondre una pregunta: Qui és la mala gent? Com que està descartat que jo ho sigui, ho ha de ser algú altre. Algú que no sigui com jo. La cosa es complica perquè, excepte GG Allin, ningú admet amb naturalitat que és fill de Satanàs.
GG Allin va ser un misogin, pedòfil, racista i delinqüent, en gran mesura a causa del seu pare, un cristià devot que el va batejar com a Jesus Christ perquè el Senyor en persona li havia dit que el seu fill seria un totpoderós messies. La seva infantesa va estar plena de burles i abusos que després ell va reproduir.
Diuen les cròniques que es va fer amic de John Wayne Gacy, el Pallasso Assassí, responsable de la mort i violació d’una trentena de joves, però que Gacy es queixava que GG feia molta pudor. Estic d’acord a considerar gent dolenta aquesta mena d’individus. Però de cap manera a ficar al mateix sac aquells que no pensin com jo. De fet, què és la història sinó la narració de l’esdevenir de grups que anaven ficant al sac grups més febles?
Amb tan precari equilibri, la bona gent hauríem de centrar esforços a buscar punts de consens i blindar drets i serveis en comptes de fer-nos la punyeta els uns als altres. Calen lleis, estructures i mitjans que barrin el pas als abusos en un món que ha assolit la quadratura del cercle de fer pensar a gairebé tothom que gaudeix de gran llibertat quan habita un planeta monopolitzat i monopolitzant. Més dolent que GG Allin és no intentar –com a mínim intentar– ser justos en comptes de quedar-nos amb la versió dels fets que més ens interessi partidistament o ens resulti més còmoda. Perquè això no és el que ha de fer la bona gent. I vet aquí on apareix la gent dolenta que no t’esperes.
