Si no m’enganyen, diu que la Unió Europea ha anat més enllà de pintar d’un roig encès el mapa de Catalunya. Diu que, a més a més d’aconsellar que ningú no entri ni surti del nostre territori mentre continuï empestat de covid, ha elaborat una mena de llista negra amb responsables polítics, judicials, econòmics i col·lectius socials irresponsables que seran sotmesos a una teràpia regeneradora d’actituds, comportaments i incapacitats demostradament nocives per a l’estabilitat sanitària, econòmica i social del país. La teràpia consistirà a sotmetre els assenyalats a llarguíssimes sessions de reeducació, a base d’una lectura reiteradíssima, i després a escriptura repetitiva en enormes pissarres instal·lades a la via pública de totes les dites que recull el refranyer popular sobre l’error de tenir pressa per resoldre un problema que requereix calma i mètode. No m’asseguren que tots hagin de fer les mateixes, perquè, possiblement, a cada sector de responsabilitat mal exercida se li atorgui uns refranys concrets. En tot cas, la llista és completa i alliçonadora:

«Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix/ A poc a poc i bona lletra/ Menjar poc i pair bé/ De pressa i bé, no pot ser/ Qui balla de pressa, no balla bé/ Massa de pressa cuinat, o és cru o s’ha cremat/.../ A poc a poc fila la vella el floc/ A poc a poc s’encén el foc/ A poc a poc anirem lluny/ Allò que fa l’esverat, sempre li surt esguerrat/.../ Amb temps i palla maduren les nespres/ Moltes miques fan un tros/ Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell/A camí llarg, passa curta/ No corris sense saber caminar/.../ A pas de bou s’hi arriba prou/ Qui parla de pressa, tot ho vessa/ Qui va de pressa, plega tard/ No cal córrer per poder arribar a l’hora/...»

El més greu és que els refranys no han estat pas escrits per referir-se expressament a la lluita contra la covid, sinó que impregnen des de temps immemorials l’essència de la nostra societat, que tiba d’elàstics de ser assenyada. Però, vistes les xifres actuals de la pandèmia, ningú pot defensar que s’hagi actuat amb seny des de la nit de Sant Joan. Ningú. Ni els jutges que s’atribueixen la potestat de poder contradir les recomanacions dels experts sanitaris.

Deixo a criteri de cadascú triar les dites que consideri que haurien de memoritzar els qui han propiciat que, un any i mig després, encara no hagin après a controlar la pandèmia, ni aconseguir la implicació responsable de la població per neutralitzar-la. Només una excepció: negacionistes del virus, irresponsables que confieu en la immunitat de ramat a base d’un contagi massiu, i insolidaris que defenseu la llibertat individual per sobre del bé col·lectiu, aneu a pastar fang. Feu el favor.