9de març del 2016. Al Parlament de Catalunya comença un debat monogràfic sobre la situació d’emergència social provocada per la pobresa després de la crisi del 2008. Aquest ple monogràfic el venien reclamant diverses entitats socials alarmades per l’augment de la pobresa a Catalunya i per la manca d’una resposta integral i institucional per part de les administracions públiques, particularment del Govern de la Generalitat.

Es van aprovar una quarantena de resolucions, tretze de les quals per unanimitat, que tractaven de la renda mínima, els desnonaments, la pobresa energètica, l’augment de les beques menjador, la derogació de la reforma laboral, el sistema sanitari, un nou salari mínim català, el cànon de l’aigua, la pobresa infantil, les tarifes de transport públic, la dependència i la creació d’una comissió de seguiment dels acords aprovats, entre d’altres.

No he trobat cap informe de la comissió encarregada de fer seguiment dels acords i, per tant, no tinc informació per valorar l’itinerari que han seguit totes aquestes resolucions, ni quin ha estat el seu grau d’acompliment. No sembla que els efectes d’aquestes resolucions hagin estat especialment brillants ni efectius atenent que el dia 15 de juliol passat, cinc anys després del ple monogràfic, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publicava les dades de pobresa a Catalunya referides a l’any 2020 que demostren que la situació ara és pitjor que la que hi havia l’any 2016. Concretament, l’any 2016 la taxa de risc de pobresa i exclusió social a Catalunya era del 22,5%, mentre que ara és del 26,3%, el que significa un augment de gairebé el 18% d’aquest indicador.

A la pràctica, això vol dir que, en lloc de disminuir, ha augmentat el nombre de persones que viuen en una llar amb rendes inferiors al 60% de la renda mitjana del país, que no es poden permetre com a mínim quatre dels nous consum bàsics que estableix la Unió Europea (no poder menjar carn o peix com a mínim cada dos dies, no poder mantenir el seu habitatge a una temperatura correcta, no poder atendre els pagaments de consum bàsics de l’habitatge, no disposar de telèfon, no tenir capacitat per fer front a despeses imprevistes fins a 650 euros...) i que viuen en una llar amb baixa intensitat de treball (BTI), que es produeix quan tots els membres de la llar conjuntament treballen menys del 28% de les hores que podrien treballar en una jornada normal. La nova enquesta també mostra com els indicadors sobre desigualtats s’han eixamplat. Les persones riques són més riques i les pobres més pobres.

A la vista d’aquestes dades, és evident que el sistema de drets i protecció social no funciona a Catalunya i que, els darrers 10 anys, no s’ha donat resposta a les persones en situació vulnerable que han vist com les seves condicions de vida han empitjorat . Cal que el Govern posi en marxa el pla de rescat social anunciat fa mesos. Cal abordar les causes estructurals d’aquesta pobresa: manca de treball decent, manca d’habitatge assequible i manca de garantia d’ingressos mínims.