Els Jocs de la 32a Olimpíada arriben en un moment complicat. A diferència d’altres edicions, quan comportaven una riuada de gent als estadis i pavellons i una activa vida a les viles olímpiques, aquesta vegada no serà així. La covid-19 està imposant duríssimes barreres a les relacions que comporta, també, la celebració d’uns Jocs. Hi ha molt en disputa. Ahir, Tòquio comptabilitzava la major xifra de contagis, gairebé 2.000, en sis mesos. A més, una norantena de persones acreditades per a l’esdeveniment han donat positiu. Hi ha en risc la participació a la competició de qualsevol esportista que no superi un test sis hores abans de la seva prova. Algun esportista ja ha hagut de renunciar a participar-hi, perquè no superar un test comporta catorze dies de quarantena. Cinc anys de sacrificis per a no res.

Però més enllà de la salut hi ha en joc també l’economia. Es calcula que cancel·lar l’esdeveniment, com va apunta que podria passar el director del comitè organitzador, suposaria unes pèrdues de gairebé 13.000 milions de dòlars. Inassumible per a un COI deficitari i per a una ciutat i un país immersos també en la recuperació postpandèmia. No hi ha altre remei que celebrar-los i fer-ho de manera que no semblin uns Jocs excepcionals, malgrat que, com tot en aquesta vida pandèmica, no podran obviar l’emergència planetària que ho ha capgirat tot. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, recordava aquesta excepcionalitat amb una xifra que no ens ha de resultar estranya tot i la seva monstruositat: durant els dies que duren els Jocs moriran a tot el planeta més de 100.000 persones pel coronavirus. Tot dit.

No seran, per tant, els millors Jocs de la història, com cada edició s’agrada de batejar-se. Aquests, no, encara que les marques, els resultats, les exhibicions als estadis siguin memorables. Tot fa pensar que la pandèmia també pesarà en l’ànim d’uns esportistes pressionats no només per superar els seus límits personals sinó també per no caure en la teranyina insana de la malaltia vírica.

No seran els millors Jocs, però als amants de l’esport i als de la no-pràctica esportiva des del sofà en aquest estiu infernal els quedarà amorrar-se al televisor per descobrir el nou rei de la velocitat, el successor de Michael Phelps, les noves acrobàcies de Simone Biles o si l’enèsim Dream Team fa honor a la memòria de l’equip NBA de Barcelona92. La resta és el silenci que imposa la covid.