Els catalans tenim el privilegi de pertànyer a la Unió Europea. Tot és criticable, només faltaria, però fins i tot els més escèptics han de reconèixer, que en aquesta pandèmia, la Unió ha fet les coses bé, raonablement bé. Al contrari d’altres crisi, en aquesta ha quedat clar que o ens en sortim tots o no se’n surt ningú.
Avui no parlaré d’ajudes, ni de transformació de l’economia, ni de la nova normalitat, o potser sí. Quan escric aquestes ratlles, tant a Catalunya com a Espanya hem arribat a la meitat de la població vacunada amb la pauta completa i només el cinc i mig per cent dels vacunats s’han posat malats pel virus. En menys de divuit mesos, des que es declarà la pandèmia, l’home ha estat capaç de descobrir, produir i distribuir les vacunes que neutralitzen el virus i, per tant, redueixen al mínim les malalties que se’n deriven. No a tot el planeta és així; per desgràcia, a molts països, que suposen milers de milions de persones, per la incapacitat de compra i distribució, i també per les desigualtats internes, malgrat els esforços de l’OMS, els índex de vacunació són baixíssims.
Aquest no és el nostre cas, molt al contrari. El sistema públic de salut, tot i que ha estat posat a prova i ha patit com mai, ha resistit. I ara en el procés de vacunació s’està demostrant modèlic. L’estem fent sense cap mena de favoritismes. Els quatre espavilats, que no deixen de ser una anècdota, han quedat ben retratats. A les cues hi som tots, els d’origen o els nouvinguts, els rics o els pobres, tots, tots i tots, sense distinció.
Tots? NOOO!!! N’hi ha uns pocs, a hores d’ara encara no sabem quants, que han decidit que ells no es vacunen. Alguns són negacionistes de l’epidèmia, altres paranoics que estan convençuts que ens injecten un xip per tenir-nos controlats, i d’altres simplement perquè no volen. Aquests últims els seu argument és: proveu-ho vosaltres i d’aquí uns anys, si no teniu efectes secundaris, ja me la posaré. Què hem de fer amb aquests aprofitats, insolidaris, cínics i amorals?
Davant d’aquestes actituds, la resta ens haurem de defensar, cal prendre mesures contundents; fins i tot, potser caldrà fer una reforma exprés de la Constitució, atès les interpretacions del Tribunal Constitucional, però sí o sí els haurem de limitar la socialització. Aquests individus que posen en perill al cinc per cent de nosaltres que la vacuna no ens immunitza, no poden conviure amb normalitat entre nosaltres com si res. Per Nadal, quan només quedin ells per vacunar, haurem d’aplicar els mecanismes d’aïllament que les tecnologies digitals ens permeten.
Pot semblar exagerat però França i Itàlia van en aquesta direcció. Els ho devem als milions de morts i als imprescindibles que ens han salvat d’aquesta tragèdia. Aquest virus ha vingut per quedar-se. Que a partir d’ara els seus efectes siguin com els de la grip, depèn de nosaltres. Alhora ens hem de preparar, fins i tot legalment, pel pròxim virus que vindrà.
Serà, aquesta, part de la nova normalitat?
