Alguns creuen que el tripijoc trobat per poder avalar els 34 alts càrrecs, acusats pel Tribunal de Comptes, per despeses il·legals, lligades al procés independentista, resol el problema de l’acusació. No, no. Pot resoldre el tema immediat de la presentació dels avals, però l’expedient continua i produirà efectes molt rellevants en els propers mesos. Ben aviat ho comprovarem.
En primer lloc, cal saber que aquest expedient ha estat resultat d’un buidatge de totes les despeses fetes lligades a Diplocat (2011-2017). És a dir, a les despeses relacionades amb tota la projecció a l’exterior, durant els anys del procés. Aquí hi entren les 17 ambaixades, o més ben dit, les delegacions a l’exterior, amb totes les despeses que han realitzat, moltes d’elles totalment fora dels circuits legals.
Puc assegurar que la feina que han fet els tècnics serà detallada, ben documentada, i de difícil contradicció. Una cosa és la composició «política» del Tribunal de Comptes i una altra, la composició tècnica, formada per persones amb una sòlida formació professional en la matèria.
Així doncs, en les properes setmanes els advocats dels 34 encausats hauran de contradir les afirmacions i documentacions presentades. Detall per detall hauran de demostrar que la imputació de despeses no justificades ho estaven per raó de les funcions de les delegacions. Aquesta presentació de documentació, sense cap mena de dubte, donarà peu a filtracions interessades per les dues parts, però sobretot per la part dels components polítics del Tribunal, i veurem coses molt grosses.
Quan dic grosses, em refereixo a autèntics escàndols, en matèria de mal ús del diner públic. Del diner de tots. De fet, ja hi ha hagut algunes primeres filtracions d’àpats pantagruèlics, a raó de 190 euros per cobert, amb consums molt alegres d’ampolles de vi de primeres marques. Sortiran estades en hotels de luxe, contractacions directes d’informes, estudis i treballs, sense cap interès, simplement per donar feina i diner a parents, amics i saludats. I moltes altres despeses que faran envermellir els qui considerem que el diner públic ha de tenir un ús estricte, auster i necessari. I, per damunt de tot, destinat al compliment de les competències pròpies de l’administració que en fa ús.
En els propers mesos veurem el malbaratament de recursos, justificats en la promoció de Catalunya a l’exterior i la venda o compra de voluntats de cara al procés independentista. Alguns hi veuran exageracions o fins i tot invents. No, no, hi haurà proves concloents, amb factures o amb despeses sense justificar.
I si Gabriel Rufián ( ERC) titlla de xiringuito el Tribunal de Comptes, hauria de saber que a Catalunya en té un de mimètic en la Sindicatura de Comptes, autèntic ninot al servei dels partits de govern. Si vol investigar el Tribunal de Comptes, comenci per la Sindicatura. Veurà què està fent el seu partit en aquest organisme. I espero ens expliqui i justifiqui les despeses que aniran apareixent , procedents del Tribunal de Comptes. No vulgui ara amagar tots aquests anys de disbauxa i descontrol, a càrrec de les espatlles de tots.
