Quan representants de zones rurals i remotes de les províncies més despoblades de Castella i Lleó, Castella la-Manxa i Aragó van reclamar uns serveis similars als de les grans ciutats de l’Estat em vaig preguntar si cal destinar-hi grans quantitats de recursos públics per salvar uns territoris que semblen sentenciats. Formen part de l’Espanya buida. Van sortir als mitjans de comunicació habitants que vivien en cases aïllades queixant-se per haver de recórrer molts quilòmetres amb cotxe per visitar un especialista mèdic, de no disposar de bones carreteres ni de transport públic de qualitat. Com a ciutadà que paga impostos no vull que es destinin quantitats ingents de diners per edificar un hospital en una àrea on hi ha una quantitat ínfima de població i construir autovies en les quals només hi circularà una xifra insignificant de vehicles. Els polítics de Madrid i el seu afany per fer realitat un país que només està en les seves ments centralistes –amb matisos depenent del color polític– ja han construït, amb milions d’euros de les nostres butxaques, massa infraestructures inútils i carreteres d’una Espanya radial per la qual circulen pocs cotxes tot deixant, a l’altra cara de la moneda, uns trens i carreteres saturades a la zona metropolitana de Barcelona per falta d’inversió. El pes demogràfic i econòmic són indispensables a l’hora de planificar. Però és cert que tots els ciutadans tenen uns drets, i l’Estat, i les comunitats autònomes si en tenen la competència, els hi han de garantir. On és la línia per decidir on cal un bon hospital i transport de qualitat? Aquests ciutadans també tenen dret al desenvolupament. La pèrdua de personal mèdic a l’alt Berguedà té un context similar i la Generalitat n’és la responsable, en tenir les competències de sanitat. Els municipis del nord de la comarca han passat de tenir, només durant l’estiu, quatre metges a jornada completa a un, i la resta hi estan a mitja jornada tot oferint un servei centralitzat a Guardiola i no en els dispensaris dels pobles. En aquests municipis viuen 4.500 habitants i els estius n’hi ha uns 15.000, ja que és un destí turístic ideal per a moltes persones que volen anar a la muntanya de càmping. L’alt Berguedà no reclama un gran hospital sinó mantenir amb condicions el dret a la sanitat primària. Res més. Però en els despatxos on es prenen les decisions fa temps van sentenciar l’alt Berguedà i no entenen per què cal destinar-hi un mínim de recursos públics. I cada cop més hi ha menys metges, menys escoles, menys caixers automàtics i menys població.