Quan la ministra que ha fet fora Miquel Iceta del ministeri que l’apassionava va dir allò de la lliçó que haurien d’haver après els catalans, tothom es va sentir al·ludit i va captar el missatge. Tothom, llevat dels que continuen convençuts que el Govern espanyol (mani qui mani) negociarà amb el Govern català (mani qui mani) un referèndum pactat sobre l’autodeterminació, l’amnistia i el fi de la repressió. Tothom, llevat dels qui han acceptat esperar dos anys, fins a meitat del 2023 (any d’eleccions municipals i de les que el sorpresiu Sánchez provoqui segons el seu momentum), per confirmar l’error dels qui ostenten l’hegemonia en el Govern de la Generalitat. Tothom, llevat d’aquells que continuen atiant l’enfrontament social invocant greuges i discriminacions inventades. Tothom, llevat d’aquells que defensen la concòrdia, el retrobament i la recuperació econòmica a base d’exigir renúncies a drets manllevats a cop d’imposició legislativa i abús judicial. Tothom, llevat dels companys de partit a Catalunya sense problemes de consciència a l’hora d’aplaudir, justificar i reclamar més mà dura amb el sobiranisme català. Tothom, llevat d’aquells que condicionen el creixement econòmic del país amb incompliments pressupostaris i d’inversions no executades deliberadament. Tothom, llevat d’aquells que escampen expressament una realitat distorsionada. Tothom, llevat del cos funcionarial que malda per mantenir estatus quo sense manies a tapar-se el nas si un dia s’escau. Tothom llevat d’aquells a qui se’ls en refot tot, perquè el seu món, fortuna i principis passen per uns altres camins. Tothom llevat d’aquells que em deixo perquè no cal insistir a destacar qui va al seu aire, com la ministra, sense importar-li els motius del conflicte.

Ves per on, els qui sí que s’han sentit al·ludits per la poca-soltada de la ministra potatendra han estat aquells que tornen a invocar la mobilització popular com a forma de pressió als polítics que renuncien als seus principis. «Lluitem i guanyem la independència» és el lema per a la doble manifestació de la Diada i l’1 d’Octubre. També s’han sentit interpel·lats aquells que donen suport a la retirada de diners dels bancs escagarrinats per les amenaces estatals si avalaven l’operació contra el cop venjatiu del Tribunal de Cuentas. I s’han sentit increpats aquells que han vist una altra vegada el pacte PSOE-PP-VOX, ara per impedir que s’investigui aquell estrafolari tribunal que no ho és, però que manté lligades i ben lligades les pautes d’actuació del règim del 78 . La reiteració de la pinça per impedir que s’investigui la presumpta corrupció en altes instàncies estatals dona idea de la lliçó de democràcia que pot impartir aquella ministra i els qui la lloen.