L’ artista nord-americana Alecia Beth Moore (cantant, ballarina, acròbata, actriu i famosa), més coneguda pel seu nom artístic de Pink, s’ha ofert a pagar la multa que li han clavat a la selecció noruega d’handbol de platja per negar-se a jugar amb calcetes de biquini, com es veu que mana el reglament. Les jugadores es van rebel·lar contra el que consideraven un cas obvi i intolerable de sexualització i van reclamar poder-se vestir amb malles fins a mig genoll, però l’organització del campionat europeu de seleccions va reaccionar amb una negativa rotunda seguida d’amenaces de sanció. Com que finalment les noruegues van posar-se la roba que volien en el partit pel tercer i quart lloc, els va caure la penalització econòmica que la cantant s’ha ofert a liquidar, guanyant-se així la simpatia i admiració dels milions de persones que, a tot el món, s’han alçat indignades contra la gran ficada de pota de la federació, el pecat de la qual ha consistit a no adonar-se que els temps estan canviant força més de pressa que la seva mentalitat. Que la normativa indiqui la quantitat de pell que han d’ensenyar les jugadores o, més ben dit, la que tenen dret a amagar, és propi d’una concepció dels esports femenins de platja no pas com una prova per mesurar la força, habilitat, coordinació i compenetració de les participants, sinó com una exhibició de cossos mig nus per a gaudi de mirades masculines. En altre cas no s’entén que s’imposin unes «calcetes de biquini amb un ajust cenyit i tallat en angle ascendent cap a la part superior de la cama» amb l’especificació que «l’amplada lateral ha de ser d’un màxim de 10 centímetres». Els gloriosos cervells dels que governen el muntatge deuen pensar que quan una noia trepitja la platja ho fa sobretot per exhibir-se i si no volgués ser devorada per les mirades de testosterona es quedaria a casa. Això sí, aquests dirigents federatius segur que no s’estan de fer bonics discursos sobre l’esport com a escola de valors.