Que comencem a estar tots una mica trastocats del cervell és públic i notori, i no només pels efectes de la pandèmia; el mal és endèmic i ja ve d’abans. És fàcil de comprovar: quantes vegades al dia penses d’algú altre: «Ets un idiota, tant de bo et caigui un roc al cap»? Pel motiu que sigui, amb raó o sense. Cada vegada més, segur. Però no ho dius, mantens els llavis ben tancats. Per educació, per respecte, perquè som civilitzats. Bé, això era l’habitual fins que Silicon Valley va inventar les tavernes modernes, les xarxes socials. I d’entre elles, Twitter n’és la reina.
Ho estan patint aquests dies Meritxell Bautista i Josep Olivet, fundadors de Fibracat, l’empresa que treia pit de ser una teleoperadora catalana, la de casa, i que s’han venut per sorpresa de la clientela a un operador andalús amb seu a Madrid. Hi ha qui s’ho ha pres bé i hi ha qui s’ha quedat decebut. I, entre aquests, alguns han creuat els límits. «Em sap molt greu com se’ns ha tractat», ha explicat la mateixa Bautista en aquest diari. «Hi ha un parell de perfils que m’han amenaçat que són de gent de l’àrea de Manresa. Marxo només per si de cas, perquè tinc dos nens petits», denuncia. Lamentable.
Si hi ha res a retreure a Olivet i Bautista és haver fet ballar els mitjans de comunicació que van informar de la venda, tal com em corroboren companys del sector. Per la resta, res de res. La manresana Deporvillage també ha canviat de mans, sense tant enrenou. És un símptoma més que al cor de Catalunya sabem fer grans coses, però que els peixos petits no sobreviuen gaire temps en oceans plens de taurons. I recollir després de sembrar és lícit, especialment després de l’esforç que han fet durant anys Bautista i Olivet. Potser tenir un pla comunicatiu de contenció els hagués ajudat. Ara bé, tota amenaça ha de ser condemnada.
És el llenguatge de Twitter. Imbècil tu, desgraciat jo, putus per als de Salut per confondre’s amb un horari i suc-normal per al periodista que força una explicació a la ciutadania de perquè Berga té un alcalde accidental durant sis mesos a mitja jornada. Una vomitada en 280 caràcters que s’aprofita de la fredor de la distància i l’anonimat, la que permet dir coses que difícilment diries tête-à-tête. Denunciem el bullying que hi ha a les escoles mentre riem amb les conductes abusives entre adults de les xarxes socials. Esperem que el cas dels fundadors de Fibracat quedi només en unes deplorables piulades, d’aquelles que diu la dita: qui s’avorreix, el gat pentina, i si ja ho ha fet o no en té, a Twitter patina.
