La ciutat sarda de parla catalana manté vives algunes de les tradicions populars pràcticament iguals que a la resta dels Països Catalans. Cada nit de Nadal, a la catedral de Santa Maria es canta el Senyal del Judici, que és com a l’Alguer sempre han anomenat al Cant de la Sibil·la. Per cert, Dom Nughes, antic arxiver del Bisbat i la catedral de l’Alguer, em va remarcar que la versió d’aquest cant nadalenc de l’Alguer és la mateixa que sempre s’havia cantat a la Seu d’Urgell, que ara recentment ha estat recuperada. A l’Alguer, com a l’illa de Mallorca, no s’ha deixat de cantar cada Nadal aquesta peça musical. Per Sant Eloi, també fan festa grossa, com es feia arreu de les nostres terres, beneeixen els cavalls, i hi ha un banderer que fa onejar la bandera del gremi. Un seguici recorre els carrers de l’Alguer vella i de l’eixample alguerès, entre els centenars de gent que en frueix.

El santuari de la Mare de Déu de Vallverd té els seus goigs en la llengua del país. En una de les capelletes hi ha la Mare de Déu de Montserrat. Sant Miquel és el patró de l’Alguer, fan sempre una festa gran. Els de l’Obra Cultural de l’Alguer celebren la festa de les lletres alguereses. Per saber-ne més, es pot visitar la seva web: http://www.obracultural.cat/, on informen regularment de totes les seves activitats. També pel seu patró hi ha tota mena d’actes i concerts al carrer o al Teatre Municipal (aquest petit teatre és una joia arquitectònica, cal visitar-lo sempre). Hi ha concerts d’Angelo Maresca (lo barber de l’Alguer), Claudio Sanna o Franca Masu, Davide Casu, Giancarlo Sanna, de les corals i orfeons algueresos..., i sempre i majoritàriament en la llengua del país.

Els Cavallets Cotoners i Turcs, fa uns anys que l’historiador alguerès Antonio Serra va publicar un article sobre aquest entremès de les festes medievals del Corpus a l’Alguer. Darrerament van ser recuperats per a alguns anys, sortien per Sant Miquel i feien un passacarrers pel centre de la ciutat antiga. Sorprèn la resistència dels algueresos de mantenir la tradició i la nostra llengua, malgrat que els vents no els són gaire favorables, ni reben l’ajut des de Catalunya, que, com a catalanoparlants, els pertocaria de rebre. És una vergonya que el 2021 encara ho hi hagi un repetidor per poder veure TV3.

A l’Alguer s’ha de visitar tot, s’ha de parlar amb tothom i fluir tant de la ciutat com de les seves platges i entorn. Recomano bàsicament dos llibres: d’Antoni Nughes, la seva preciosa i molt ben documentada guia de l’Alguer, i de Carlo Sechi, La cuina tradicional de l’Alguer. Si us he de dir el menjar de la meva preferència, és el gatutxo amb allada. El gatutxo és una mena de peix sense espines i l’allada, una salsa picant boníssima. I on en podeu menjar? Doncs a lo Romaní de Victoria Martinelli o Da Bruno Tavola Calda..., i sempre amb el pa carasau.

Ah, i no oblideu que a l’Alguer el mot «maco» vol dir boig.