Recordo els estius de la infància i l’adolescència amb el meu avi donant voltes per la terrassa de casa, talment com de guaita forestal. Es passava hores amunt i avall, assegurant-se que no veia cap cortina de fum a l’horitzó. A Sant Feliu Sasserra (quin poble més bonic i que feliços hi vam ser!), els estius eren secs, i els boscos d’aquell trosset del Bages eren (i són encara) com un polvorí. L’avi hi tenia terres i hi patia, però sobretot s’ho estimava. I en certa manera vaig heretar aquesta dèria estiuenca d’estar sempre alerta horitzó enllà.

I quina llàstima que, any sí i any també, sempre hi ha un racó de país que acaba cremant. Sigui on sigui, em dol tant com quan he vist cremar els boscos del Bages. M’entristeix profundament. I si la causa és humana, m’enrabia immensament. Una burilla encesa tirada per la finestra del cotxe? A mi que em perdonin, però no té perdó. Ja sé que són uns pocs els que fan salvatjades com aquestes, però amb un que ho faci, el mal ja està fet. En tot cas, per a mi ja és un motiu suficient per prohibir fumar mentre es condueix. Amb mesures com aquestes potser reduïm accidents i, amb una mica de sort, algun incendi innecessari com el que fa uns dies va haver-hi a l’Alt Empordà.

Però no n’hi ha prou. Per més que prohibim conductes de risc (com la de fumar al cotxe, o com no encendre ni focs ni graelles segons el calendari), el risc hi és igualment. Només amb una bona gestió forestal es poden prevenir els grans incendis. I en aquest país ja fa temps que hem anat perdent dues de les grans eines de gestió forestal: els ramats i els camps de cultiu. La manca de ramaderia propicia un sotabosc abundant i brut, i la manca de pagesos permet que el bosc avanci i s’engoleixi zones de conreu, desapareixent així tallafocs imprescindibles i generant un excés de combustible forestal.

No hi ha ramats perquè no hi ha ramaders. I no hi ha camps perquè no hi ha pagesos. I no hi són perquè l’administració no ha sabut valorar-ne la seva importància, en termes econòmics, d’equilibri territorial i demogràfic, i de sostenibilitat en general. No s’han sabut impulsar mesures prou atractives per seguir menant camps o bestiar. Els secors agrícola i ramader són sectors que necessiten ajudes. I les necessiten perquè s’exposen a riscos molt alts (perdre-ho tot per una glaçada, una plaga o pluges fortes fora de temps), amb inversions també molt notables.

Cal treballar per trobar fórmules que facin atractiu ser pagès. Tenint en compte les conseqüències del canvi climàtic, amb estius cada vegada més calorosos i secs, un territori abandonat i despoblat dificulta l’extinció de qualsevol incendi (sigui quina sigui la seva causa).

La pagesia, a banda de preservar el patrimoni agrícola del país, és la millor prevenció contra els incendis forestals. La recuperació del territori hauria de passar per una recuperació de la pagesia a gran escala. I per fer-ho, cal reconèixer socialment la contribució que fan i pagar-los de forma proporcional. Contra els focs, més pagesos.