En Pere Comas i Calvet (Berga, 1892 – Panamà, 1969) fou el polític berguedà més important de l’època que li va tocar viure, i era fill de Pere Comas i Monfort, mestre nascut a Sants que va exercir a Berga, i de Dolors Calvet i Partagàs, d’una família berguedana, segons diu en Joan Palomas.

Pere Comas és com s’escriu majoritàriament el seu nom, tot i que es pot trobar amb el nom castellanitzat com a Pedro i el primer cognom catalanitzat com a Comes. Va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, un fet que és cert i provat. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que era llicenciat en Dret i prou. Però Albert Manent, al Diccionari dels Catalans d’Amèrica, editat per la Generalitat de Catalunya a Barcelona l’any 1992, afirma, sense indicar d’on s’ho ha empescat, que «estudià dret i ciències polítiques i socials a la Universitat de Barcelona (1914) i es doctorà a Madrid el 1916». A Barcelona no hi havia hagut mai cap facultat de Polítiques ni de Ciències Socials fins després de la guerra civil espanyola del 1936-39. Al pagina d’Internet Memòria Esquerra.Cat, Joan Palomas i Moncholí transcriu el mateix que va dir de la seva formació acadèmia en Manent, però sense citar la font: https://memoriaesquerra.cat/biografies/comas-calvet-pere, en consulta efectuada el 26 de juliol del 2021.

Volia saber sobre què hauria pogut ser la seva tesi doctoral, per això vaig fer primer una consulta informàtica, ja que totes les tesis doctorals, que en aquells anys només es podien fer a la Universitat de Madrid, estan guardades i catalogades a la Biblioteca de la Universitat Complutense, Servicio de Tesis Doctorales y Publicaciones Académicas. Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla, 1a planta, c/Noviciado, nº 3, 28015 Madrid, i no hi consta cap tesi feta per Pere Comas. Desconcertat, vaig trucar-los i la resposta fou la mateixa: res de res. En Manent, que ja es va fer prou famós, quan va dir que la tesi doctoral del poeta Josep Carner era sobre Arniches... Quan na Marina Gustà, explica el doctor Josep Carner. Sobre un malentès acredita fefaent que era sobre el filòsof Friedrich Nietzsche. Tal volta la pressa a escriure, a no verificar les fonts i, sobretot, no posar d’on es treu la informació porten a aquestes errades monumentals.

Pere Comas, que va ser dues vegades conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Tribunal de Cassació de Catalunya, evidentment fou advocat, i consta la seva adscripció al Col·legi d’Advocats de Barcelona des de l’any 1917 fins al 1936 (llevat l’any 1924). L’any 1929, sent elegit president de l’Ateneu Barcelonès, Pere Coromines va ser, també llegit, vicesecretari de la junta ateneista. Va treballar a l’exili en temes de finances pels governs de Colombià i Panamà. Té nombroses publicacions que es poden consultar als arxius digitals... Va ser del grup de l’Opinió a Barcelona, va fundar la revista Catalunya l’any 1946 a la ciutat de Panamà..., però doctor, malauradament, no ho va ser.

A Berga tenim bastant –millor dit, molt– oblidats els nostres conciutadans que ens han precedit. Pere Comas va ser cabdal per fer que l’Ajuntament de Barcelona, del qual era regidor, construís la Colònia Escolar Permanent del Pla de l’Alemany. Ell, com tants d’altres, haurien de tenir un reconeixement, com a berguedans i pel que han fet. Però com va dir un polític local, «ja se sap, Brega és com és».