En aquest món en què vivim, obsessionats per la imatge externa, s’associa la bellesa a l’aspecte físic dels cossos humans. Una pell tersa i morena, una carn ferma, una bona musculatura, un cos esvelt i ben proporcionat... són característiques de l’ideal de bellesa física, que no està a l’abast real de la majoria de gent, ni tan sols quan són joves.
Aquesta quimera impossible condiciona la vida de moltes persones que volen assolir-la, castigant-se a taula i al gimnàs o fent-se retocs quirúrgics, amb els quals afegeixen on creuen que en falta, treuen on consideren que en sobra, sempre lluitant infructuosament contra el pas del temps.
És impossible definir amb quatre paraules la bellesa, encara que es pot arribar a copsar-la a partir de diferents qualitats com l’equilibri, l’harmonia, la serenor i l’autenticitat, que provoquen una sensació plaent als sentits i que fan atractius éssers, objectes, escrits, llocs...
Des d’aquesta perspectiva, les persones grans també són boniques físicament, perquè tots els cossos, malgrat que hagin perdut tendresa, són una meravella de la naturalesa. «L’arruga és bella», deia el dissenyador Adolfo Domínguez, referint-se als teixits naturals amb què feia la roba, que s’arrugaven com una segona pell. A més de l’aparença física, però, hi ha molts altres elements que poden contribuir a l’encant de la gent gran, com l’estil de vestir, la forma de moure’s, el caràcter, l’elegància, la capacitat d’escoltar, la netedat de la mirada, la manera de ser i de fer, la llum interior..., tot plegat defineix la bellesa de cada ésser humà, que és únic i irrepetible.
Generalitzar i associar únicament joventut amb bellesa és un error que prové de l’edatisme que es viu a la societat, que prejutja i discrimina la gent gran, associant vellesa a lletjor. Davant d’aquesta situació, cal que la gent gran s’empoderi, sigui positiva i que s’accepti amb l’objectiu de sentir-se bé i poder arribar a l’equilibri interior, que és un component important de la bellesa, tant en els homes com en les dones. Actualment, per exemple, moltes dones grans porten el cabell blanc, com a signe d’acceptació de la seva edat, la qual cosa les fa més naturals i atractives.
A tothom li és grat encisar els altres, però hi ha un aspecte relacionat amb la bellesa que potser és més important, la capacitat d’apreciar-la i de gaudir-ne en tot el que està a l’abast dels sentits. Es pot trobar a tots els elements de la naturalesa i a les creacions humanes, als objectes físics dissenyats i creats per al seu ús i a les manifestacions artístiques, que no deixen de ser intents de copsar-la.
Amb tot, per poder captar la bellesa arreu, cal una actitud contemplativa. És imprescindible dedicar temps a observar de forma holística les parts, la seva harmonia global i el seu equilibri, i les persones grans tenen referents, temps i capacitat de fer-ho.
En la vellesa, doncs, s’ha de fruir de la bellesa, de la pròpia i de la capacitat d’apreciar-la arreu. Som-hi!
