El mite de la gimnàstica artística, Simone Biles, finalment no ha pujat al podi aquesta setmana als Jocs Olímpics de Tòquio, però igualment ha entrat en la llegenda dels grans esportistes per haver dit «prou». A l’americana, de 24 anys i nascuda a Ohio, no li fallaven els músculs i la seva preparació la impulsava a ser la millor del món en la seva categoria. Però els entrenadors, o el seu entorn, no es van adonar que l’esperit també s’ha d’entrenar i que la pressió per ser, ni més ni menys, la millor del món pot fer que la força muscular, per gran que sigui, no tingui res a fer contra la percepció de no poder continuar endavant. Si la meta és tan alta i, per tant, el fracàs tan a prop, no és estrany que l’ansietat i la depressió vencin la partida. El cas de Biles, que ha obert tot un debat a l’entorn de la salut mental dels esportistes d’elit, és un cas notori per la seva popularitat i per haver dit «prou» quan estava a punt d’aconseguir la medalla d’or, i ha ajudat a donar visibilitat a un tema candent, que està present en totes les capes de la societat, el de l’ansietat i la depressió. La immensa majoria de casos són més quotidians. En el meu entorn hi ha amics i coneguts que han patit depressió, i cal recordar que no és només un estat de desànim, sinó que parlem d’un trastorn que s’ha de tractar. Les persones que conec que n’han patit, o encara l’arrosseguen, s’han passat anys mig amagades, amb un perfil baix en les seves relacions socials per evitar dir als altres que la depressió els impedeix tenir una feina amb regularitat o sortir de casa. No soc psicòleg ni psiquiatre, però els casos que he conegut em porten a entendre que la depressió consisteix en l’anul·lació absoluta de l’autoestima i això, és clar, porta a prendre decisions fatals que agreuja la situació. He raonat, tot emprant molts bons arguments, durant hores amb persones que tenen depressió, fins a constatar que la raó i la força de la retòrica no és la recepta per calmar el trastorn. En tot cas l’afecte i l’estima fan més efecte. Són gent que se sol sentir sola i pensa que són un fracàs, malgrat ser intel·ligents i tenir moltes virtuts, en percebre que no poden aconseguir els seus propòsits en l’àmbit laboral o en el terreny personal. A vegades, la societat és massa exigent i tant li fa els estats d’ànim. Celebro que Biles i, fins i tot, l’exalcaldessa de Berga Montse Venturós hagin fet el pas d’explicar el seu cas públicament. El debat social sobre la depressió farà que els que en pateixen se sentin menys sols i que tots ens plantegem si ens cal un món més sensible als sentiments i la vida interior de cadascú.