Una dona, una altra dona, va morir ahir a mans de la seva parella. Atenent les primeres hipòtesis policíaques, hauria estat un assassinat salvatge. Assassinat i un intent de desprendre’s del cos cremant-lo. Després ell s’hauria suïcidat i un nen de curta edat hauria contemplat els fets. La parella eren veïns de Terrassa i l’autor de la sagnant tragèdia hauria triat un espai de matolls, sota un viaducte de l’autopista, entre Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara per dur a terme la brutalitat. En els darrers mesos, a Catalunya hi ha hagut diferents casos de violència masclista, de relacions de parella que s’han estroncat, definitivament, de manera violenta. I a la Catalunya Central també n’hi ha hagut. En àmbits diferents, també hi ha actituds de violència fins a la mort per homofòbia. Són mostres preocupants d’intolerància a la diferència, formes violentes que generen víctimes. La societat té plantejat un repte immens per resoldre. El país, del president del Govern al darrer alcalde, del més eminent doctor a qui amb prou feines sap escriure el seu nom, tenim un problema que no pot esperar ni un minut més, ni una mort més.
