Josep Rogent i Pedrosa (1867-1933), fill de l’arquitecte Elies Rogent, advocat catalanista, regidor de Barcelona, i propietari de la fàbrica d’orgues de Collbató juntament amb l’organista italià Silvio Puggina Felisati, fou un dels fundadors, el 1906, de la Societat de Atracción de Forasteros de Barcelona que va impulsar la compra, per part de l’Ajuntament, de la muntanya del Tibidabo. Aquesta aposta per les oportunitats turístiques que oferia Barcelona, el deurien portar a pensar en la possibilitat de construir un singular ferrocarril a Berga.
Pensat com un sistema de transport de viatgers locals i de mercaderies però també com una oportunitat turística, Josep Rogent encarregà el projecte a l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí (1892-1980), que ha passat a la història del nostre país com un pioner en el desenvolupament del transport: dissenyà la línia Lesseps-Liceu del metro de Barcelona, el funicular de Montserrat, i el túnel de Balmes de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya... Va començar a treballar al costat del seu pare Marià Rubió i Bellver, el gran enginyer del parc d’atraccions del Tibidabo.
Rubió proposava, per a Berga, un ferrocarril elèctric que havia d’enllaçar la ciutat amb l’estació del tren d’Olvan-Cal Rosal. El va pressupostar en 360.000 pessetes, en va calcular les tarifes de mercaderies i viatgers, i evidentment en va dibuixar el traçat. Havia de seguir paral·lel a la Rasa dels Molins amb un desnivell uniforme, salvant amb passos subterranis la carretera de Berga a Sant Fruitós, compartint amb la carretera el pont sobre el Llobregat a Cal Rosal, però que proposava eixamplar.
Situava l’estació sota la Canya, al peu de la Rasa dels Molins; la via, construïda amb carrils Vignole sobre travesses de fusta, i amb un material mòbil format per dos carruatges automotors i dos cotxes de remolc per a viatgers. Per al transport de mercaderies comptava amb el mateix model que els vagons de càrrega del ferrocarril de Manresa a Guardiola. El projecte explica que
«Los carruajes automotores serán capaces para 32 pasajeros sentados. Contendrán dos grandes plataformas para uso de los viajeros que no tengan asiento y un departamento para mercancías facturadas a gran velocidad y equipajes pertenecientes a los viajeros. La longitud de estos coches será de 10,50 metros y estarán montados sobre carros o bogíes cada uno de los cuales estará provisto de un motor eléctrico arrollado en serie cuya potencia será de 40 caballos. Cada coche llevará dos trolleys de arco... Los coches no automotores podrán contener 18 pasajeros sentados».
El projecte de Rogent i de Rubió no va reeixir, però Rubió persistí i l’any 1929 va projectar un telefèric que des de Berga havia d’arribar a Queralt. En cap cas es van trobar inversors.
El tema del telefèric és recurrent en la història de Berga i ha aflorat en diferents moments del segle XX, i fins i tot el 2016, en el context del centenari de la Coronaci ó de la Mare de Déu de Queralt. Gent excepcional per a un tros de país massa normal?
