Voldria creure que el Joan, el jutge de pau de la Pobla de Lillet, no és cap excepció. Coneix les seves funcions i les desenvolupa tan diligentment com sap a benefici dels seus veïns i el mandat del poble que l’ha escollit. I no solament perquè certifica naixements i defuncions, suïcidis inclosos, sinó perquè posa pau on no n’hi ha. Si dos poblatans se les tenen perquè el ramat de l’un pastura en els camps de l’altre, el Joan els reuneix i, abans que la sang arribi al Llobregat, ja els ha fet fer les paus. I tot això amb una sola arma: la paraula, capaç de desarmar el més rauxàtic i obtús dels litigants. No li cal apel·lar a l’imperi de cap llei. N’hi ha prou amb practicar, assenyadament i amb pragmatisme, el menys comú dels sentits: el comú. Comença per advertir els querellants que, si perseveren en el desacord i la picabaralla, l’únic que en trauran serà iniciar un procés judicial en què, anant bé, hi perdran totes dues parts. I ningú podrà evitar que el cas salti als mitjans ni que la gent, àvida de saraus, posi més llenya al foc, i així un foc d’encenalls es converteixi en un incendi que tant pot arrasar el ramat com els camps. ¿No és millor, observa el Joan, deixar-se de l’amor propi i del punt d’honor, i mirar de resoldre entre tots tres la pastura del bestiar, sense risc de perdre-hi bous i esquelles? La justícia potser és cega, però aquest jutge de pau hi veu més que ningú. Sap que un problema no se soluciona fent-lo encara més gros, sinó esporgant l’arbre que sovint impedeix veure el bosc. Que diferent ho veuen en canvi els togats d’aquells alts tribunals a qui és el bosc qui no deixa veure els arbres. En el seu imaginari, les branques sempre són plenes de cordes i penjats. Esclar que aquests altres jutges ja no són de pau, sinó suprems.
